Tal dia com avui de l’any 1810, fa 208 anys, en el context de les guerres napoleòniques, l’exèrcit francès del mariscal Suchet envoltava Lleida i després d’un breu combat assaltava les muralles i accedia a l’interior de la ciutat. Lleida, defensada per un contingent militar de 8.000 soldats espanyols comandats pels generals Jaime García Conde i Enrique José O’Donell Anethen, no va poder resistir el setge i l’envestida dels 13.000 efectius francesos a les ordres de Suchet. Quan l’exèrcit francès va aconseguir superar les defenses de la ciutat, les tropes espanyoles es van retirar dins el segon anell de muralles, situat al cim del tossal de la Seu.

García Conde i O’Donell que, contra el parer de les autoritats municipals, havien imposat la resistència, van abandonar a la seva sort els 12.000 habitants de la ciutat. L’exèrcit francès va entrar per la muralla de la Magdalena, al nord-est de la ciutat, i es va lliurar a una brutal matança indiscriminada de població civil. Entre la mitja tarda del 13 de maig i el migdia del 14 de maig van ser assassinades 2.000 persones, i s’estima que una xifra similar seria víctima d’agressions, pallisses, violacions i amputacions. Mentre això passava, la guarnició militar espanyola assistia impassible refugiada dins els murs del castell, sense disparar ni un sol tret.

Gravat que representa Lleida / Institut d'Estudis Ilerdencs

A mitja tarda del 14 de maig, amb la ciutat destruïda i les vies principals sembrades de cadàvers, García Conde i O’Donell van pactar la rendició de la plaça. Lleida, com Girona, Tarragona i Saragossa, va ser víctima de la irresponsable actuació d’uns militars espanyols que, embriagats d’un sentit de l’honor arnat i inhumà, sotmetien la població civil a un patiment i a uns sacrificis que es demostraven absolutament innecessaris. Poc després de l’ocupació (1812), Napoleó Bonaparte annexionava el Principat a l’Imperi francès, convertia Lleida en la capital de la prefectura de les Boques de l’Ebre i arribaven a la ciutat les primeres manifestacions de modernitat. 

Imatge principal: El setge de Lleida en una pintura de Jean Charles Remond / Museu del Palau de Versalles