Tal dia com avui de l’any 1641, fa 382 anys, el Dietari de la Generalitat consignava que les restes de l’exèrcit hispànic de Felip IV, que havia sembrat de sang i mort el camí de Tortosa a Barcelona (novembre, 1640 – gener, 1641) i que havia estat derrotat a Montjuïc per les armes catalanofranceses (26 de gener de 1641), cercava refugi a Tarragona. L’exèrcit hispànic, format per vint mil efectius i comandat pel marquès de Los Vélez, havia estat bombardejat a dos focs per l’artilleria catalana, havia estat delmat per la cavalleria francesa i havia estat encalçat i massacrat pels Miquelets catalans (infanteria i cavalleria lleugeres) en la seva retirada.
Les restes de l’exèrcit hispànic, format pels supervivents de la batalla i persecució, i pels que no havien desertat, van arribar exhaustes a les portes de Tarragona. En aquell moment, Los Vélez, conscient que aquella humiliant derrota significa la fi de la seva carrera militar, va intentar dirigir, de nou, les tropes cap a Barcelona. Però les restes d’aquell exèrcit eren totalment inoperatives perquè bona part dels seus oficials havien mort al peu de la muralla de Barcelona, mentre intimidaven la ciutat. Segons el Dietari de la Generalitat, els defensors de Barcelona i de Montjuïc van tenir notícies que l’exèrcit hispànic es podria haver refet, i es van rearmar totes les posicions.
Segons el Dietari de la Generalitat: “En aquest die, tocades les oraciones, vingué nova que lo enemich tornava. Toca·s una cruel arma, guarniren-se encontinent las murallas ab tanta gent y de tant valor que desijaven veurer la cara, hi·s guarní la montanya de Monjuhïch bravíssimament. Però al cap de una hora vingué nova que no era veritat, perquè nostra cavalleria y infanteria la havia de vèurer primer y vingué avís que·s retirave dret a Tarragona ab molta pressa. Y tot se aquietà, però tothom dormí a la muralla y montanya de Munjuhïch”. L’endemà, el Dietari relatava: “En aquest die no se innovà cosa, sino que lo enemich anava continuant sa retirada”.