Tal dia com avui de l’any 1634, fa 389 anys, a Barcelona; els oficials del virrei hispànic Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba, comte d’Empúries i duc de Sogorb i de Cardona; penjaven a la forca Joan Sala Ferrer, conegut com a Serrallonga (Viladrau, Osona, 1594); que havia estat un dels grans capitans del bandolerisme català de la seva època. Serrallonga s’havia iniciat molt jove en el fenomen del bandolerisme. Segons la investigació historiogràfica, amb poc més de quinze anys ja es dedicava al bandolerisme de baixa intensitat; però a partir dels vint (coincidint amb les crisis de principis del segle XVII), ja dirigia una colla que va estar formada per més de cent bandolers a cavall.

Serrallonga formaria part d’una generació que va donar grans capitans bandolers (coincidiria amb Pere Roca d’Oristà “Perot Rocaguinarda”; amb Gabriel Torrent de la Goula “Trucafort”; i amb Pere Barba dels Carbonells “Barbeta”). Va actuar al bàndol dels cadells (el bandolerisme popular enfrontat als bandolers senyorials nyerros); i això el va convertir en un heroi popular. No obstant això, mai va robar els rics per repartir entre els pobres. Els botins dels robatoris es repartien entre els components de la colla, o se cedien als caps polítics del moviment per organitzar operacions de gran envergadura. El bisbe Sala i Robuster, de Vic, va ser cap polític dels cadells; i l’arquebisbe Terés, de Tarragona, ho va ser dels nyerros.

Abandonat pels seus caps polítics i perseguit per les forces del virrei hispànic, va ser capturat per la delació d’un traïdor al mas de ca l’Agustí a Santa Coloma de Farners (la Selva). Després d’un brutal interrogatori, on va ser torturat, i d’un judici farsa sense cap garantia processal; va ser condemnat a mort i penjat la forca. Se li va atribuir una gran quantitat de robatoris i de segrestos. Els més destacats serien l’assalt a un comboi de moneda de la monarquia hispànica a prop de Vic (1625) i l’assalt a un correu amb moneda de la Generalitat, també a prop de Vic (1628). En ambdós casos va comptar amb la complicitat de la gent de la contrada. Després de la seva mort, cap dels seus tres fills mascles (Antoni, Josep Baltasar i Isidre) va seguir els seus passos.