Tal dia com avui de l’any 1587, fa 436 anys, al castell de Fothernighay (comtat de Northhampton, Anglaterra), la reina Maria I d’Escòcia era executada per ordre de la seva tieta, la reina Elisabet I d’Anglaterra. Maria era l'única filla del rei Jaume V d’Escòcia i de la seva segona esposa, Maria de Guisa, i era l'única descendent legítima del rei escocès. Precisament havia estat Maria, la mare, la que havia portat les quatre barres catalanes a Escòcia. Des del casament de Jaume i Maria, els vitralls de la catedral d’Edimburg llueixen la senyera quadribarrada.

Maria de Guisa, mare de Maria Stuart, era descendent de Violant d’Aragó, filla del rei Joan I de Catalunya i Aragó i neboda del rei Martí I, també del Casal de Barcelona. Violant havia estat casada amb Lluís d’Anjou (1400), i a la mort del seu oncle Martí, sense descendència directa, s'havia presentat candidata a ocupar el tron de Barcelona, cosa que no havia estat acceptada a causa de la seva condició de gènere. No obstant això, la mateixa Violant i els seus descendents (la casa francesa Guisa) sempre van lluir les quatre barres del Casal de Barcelona al seu armorial.

Maria Stuart va tenir una vida desgraciada. El seu pare va morir pocs dies abans que ella nasqués, i a partir d’aquell moment es va convertir en objecte de desig de totes les cancelleries d’Europa. El rei Enric VII d’Anglaterra va proposar casar-la amb el seu hereu, Artur, amb l’objectiu d’unificar l’illa britànica, però no va obtenir una resposta favorable. L’anglès va reaccionar amb una campanya violentíssima sobre el sud d’Escòcia. I la reina vídua la va enviar a França, per a protegir-la. Allà va ser criada, i es va acordar el seu matrimoni amb el delfí Francesc, que va morir tot seguit.

Maria, després de passar tota la infantesa a França, va tornar a Escòcia per a prendre possessió del seu regne. Va confiar en Lord Darnley i es va casar amb ell, que va resultar ser un polític maldestre i un company traïdor. Mentre Escòcia es debatia entre la pervivència i la desaparició, va morir Maria I d’Anglaterra, tieta de Maria Stuart, i l’escocesa va reclamar el tron anglès. Aquesta seria la seva perdició. El partit anglicà, format pels mercaders i pels gremis, va donar suport a Elisabet, germanastra de la difunta Maria, i la van convèncer que l’escocesa era una amenaça que calia extirpar.