Tal dia com avui de l’any 1314, a Pontoise (regne de França), el botxí reial executava els germans Philippe i Gauthier d’Aunay, acusats de mantenir relacions extramatrimonials, respectivament, amb les també germanes Margarida i Blanca de Borgonya. Margarida era l’esposa del delfí Lluís, fill primogènit i hereu del rei Felip IV de França (el que havia exterminat els templers), i Blanca era l’esposa de Carles, fill també del rei i germà petit del delfí. Les germanes Borgonya (Margarida i Blanca) van ser acusades i condemnades per adulteri, i una cosina Borgonya (Joana, casada amb un altre fill del rei Felip) també va ser detinguda i condemnada per encobrir aquelles relacions.

Segons les fonts documentals, els germans Aunay van ser detinguts, interrogats, torturats, escorxats, decapitats i esquarterats. Segons les mateixes fonts, els van ser amputats els genitals —considerats l’instrument del delicte— i van ser llançats als gossos perquè se’ls mengessin. El càstig que es va imposar a les germanes Borgonya no va ser tan sever, però sí que tenia una forta càrrega punitiva: els van afaitar el cap i les van recloure a perpetuïtat en diversos castells-presidis de màxima seguretat (Margarida, l’esposa del delfí, a Gaillard, Blanca a Dourdan). Joana va ser confinada a casa seva, però amb la mort del seu sogre (29 de novembre de 1314), el seu marit —l’infant Felip de França— va gestionar el seu indult.

Aquell escàndol es va destapar durant una visita d’estat del rei Eduard II d’Anglaterra i la seva esposa, Isabel de França, filla del rei Felip IV i germana dels pretesos banyuts. Segons les fonts de l’època, Isabel (anomenada la “Lloba de França” per la seva extraordinària bellesa física i per la seva paorosa fredor en el tracte) va ser la que va destapar l’escàndol. Alguns dels cronistes de l’època van acusar Isabel de provocar un escenari de terror a la cort francesa amb un propòsit clarament polític. Altres ho atribueixen a la seva decepció per l’homosexualitat d’Eduard, que malgrat estar casat amb la princesa més bella d’Europa, preferia la companyia dels seus amants Piers Gaveston i Hug Le Despenser.

En l’actualitat, aquests historiadors atribueixen aquella maniobra a l’execució de dos espies al servei de la corona anglesa que havien estat desemmascarats. Aquests investigadors sostenen que la Lloba, temorosa que els Aunay i les Borgonya desvelessin que ella era al cim d’aquella trama d’espionatge, els va “fondre”, acusant-los falsament d’adulteri i forçant la seva liquidació (en el cas dels Aunay) o el seu descrèdit i el seu silenci (en el cas de les Borgonya). Poc després, Eduard i Isabel la Lloba retornaven a Londres. Uns anys més tard (1327) la Lloba va forçar l’abdicació del rei, va ordenar l’execució dels amants del seu marit, i va exercir la regència, amb el seu amant Roger Mortimer, fins a la majoria del seu fill Eduard III (1330).