Tal dia com avui de l’any 1610, fa 415 anys, a París (a la plaça de la Grêve), el bourreau (botxí) de París executava François Ravaillac, conegut en el seu entorn familiar i social com el gegant Ravaillac. Se l’anomenava gegant per la seva extraordinària talla: mesurava dos metres i pesava més de cent quilos. Ravaillac, de professió mestre d’infants, havia estat jutjat i condemnat per l’assassinat del rei Enric IV. Tretze dies abans (14 de maig), el gegant Ravaillac havia aturat el carruatge reial prop de la basílica de Saint-Denis i molt sospitosament, sense cap oposició de la guàrdia reial, s’havia introduït a l’interior de la berlina i havia apunyalat mortalment Enric IV.

Enric de Borbó, que regnava com a Enric IV, havia arribat al tron de França el 1589 durant la fase final de les mal anomenades guerres de religió (1562-1598), un conflicte civil que enfrontaria —en dos blocs rivals— les cases nobiliàries més poderoses del país per a dirimir el relleu de la decrèpita família reial Valois. Enric de Borbó, cap d’un dels partits —l’anomenat protestant o calvinista—, havia liderat operacions militars de càstig contra comunitats catòliques de la vall de la Garona. Per exemple, el 1569 —amb tan sols setze anys— havia dirigit l’exèrcit que va massacrar 4.000 catòlics a Tarba, al barri del Cranc.

El Borbó havia estat coronat (París, 1589) en un clima de difícil equilibri. Havia renunciat a la seva confessió calvinista i havia proclamat la frase que el faria passar a la història: “Paris vaut bien une messe” ('París bé que val una missa'). Però també havia signat un edicte (Nantes, 1598) que proclamava la llibertat de culte a França. No obstant això, quan el gegant Ravaillac va ser detingut, la policia i els jutges francesos van sospitar que havia actuat per ordre d’una potència estrangera, principalment la ultracatòlica monarquia hispànica. Per contra, Ravaillac sempre va mantenir que havia actuat sol i per a venjar l’assassinat de milers de catòlics.

Durant l’execució, que va concentrar un gran públic, amb un ferro ardent li van cremar el pit, els malucs i les cames. I li van cremar amb sofre ardent la mà amb la qual havia apunyalat Enric IV. També li van abocar plom fos a les ferides obertes per les cremades. I tot seguit va ser lligat de peus i mans a quatre cavalls i va ser estripat.