Tal dia com avui de l’any 1809, fa 209 anys, en el marc de l’ocupació napoleònica de la península Ibèrica, les autoritats militars franceses de Barcelona executaven els caps d’una conspiració, que tenia l’objectiu de sabotejar els interessos de l'ocupant, anomenada popularment de l’Ascensió, per què havia estat desarticulada els dies 11 i 12 de maig anteriors coincidint amb aquella festivitat religiosa. La matinada del 3 de juny, al pati d’armes del castell de Montjuïc i en presència del comandant militar de la plaça, Porte, el cap de la policia, Casanova, i el regent de la ciutat, Madinabeytia, s’executava pel mètode de la forca el corredor de canvis Salvador Aulet i els rendistes Joan Massana i Josep Navarro, i pel mètode del garrot vil, atesa la seva condició de religiosos, els clergues de l’orde dels teatins Joaquim Pou i Joan Gallifa. 

Gravat de Barcelona (1810), obra d'Alexandre Laborde / Institut Nacional d'Història de l'Art. París

El 13 de febrer de 1808 l’exèrcit francès del general Duhesme havia entrat a Barcelona. Des de l’inici, l’administració francesa havia desplegat una àmplia xarxa d’agents bonapartistes que tenien identificats i sotmesos a una discreta però efectiva vigilància els elements d’ideologia més reaccionària de la ciutat i, per tant, considerats els principals opositors a la nova administració francesa.  Seria precisament un d’aquests agents, el capità francès Provana, que aconseguiria introduir-se en el nucli de la conspiració i, amb el cap de policia Casanova, desarticular-la. Aulet, Massana i Navarro serien detinguts a casa del primer. I els clergues, al convent del seu orde a la plaça de Santa Anna. En aquella darrera operació, aconseguirien escapolir-se els també clergues Ofarril, Mora, Foxà, Rovira i Morera.

El judici que va seguir les detencions i va precedir les execucions va tenir un ampli ressò i va ser objecte d’un important debat. I malgrat que les classes mercantils i intel·lectuals de la ciutat estaven compromeses amb la nova administració francesa, aquelles execucions van ser severament reprovades pel conjunt de la societat barcelonina.

Imatge principal: Gravat de les elits afrancesades de Barcelona (1810), obra d'Alexandre Laborde / Institut Nacional d'Història de l'Art. París