Tal dia com avui de l’any 1802, fa 221 anys, es feia efectiu el Tractat d’Amiens (signat el 27 de març anterior) que posava fi a la guerra que havia enfrontat a la Primera República francesa contra la Gran Bretanya i un bloc de països governats per règims antirevolucionaris. Aquell conflicte, anomenat guerra de la Segona Coalició (1798-1802); es va saldar amb un empat que no resolia l’amenaça d’una guerra encara més llarga i més devastadora que acabaria esclatant poc després (1808).  En aquell context de blocs, destacava la posició discordant del regne d’Espanya, governat per una monarquia absolutista però supeditada i aliada a la República francesa, en virtut dels pactes seculars “de família” entre Borbons espanyols i francesos.  

En aquell tractat, el règim revolucionari francès va retornar als britànics tots els territoris que havia ocupat en el decurs del conflicte. A més, el govern de la República francesa es comprometia a evacuar totes les seves tropes emplaçades en territori del regne de Nàpols i dels Estats Pontificis, i a lliurar l’illa de Malta (que va ser restituïda als cavallers hospitalers). L’illa de Menorca, que havia estat ocupada per les tropes britàniques en nom de l’aliança internacional austriacista durant la guerra de Successió hispànica (1707) i que havia estat confirmada com a territori sota dominació britànica amb la Pau d’Utrecht (1713); va ser lliurada a la monarquia espanyola, sense comptar amb l’opinió de les institucions representatives menorquines.

D’aquesta forma es posava fi a un període de quasi cent anys de pertinença a l’imperi britànic (1707-1802) només interromput per l’efímera ocupació francesa (1756-1763). Durant aquest segle de pertinença a l’imperi britànic, la societat menorquina havia conegut un impuls social, cultural i econòmic formidable; que l’havia arrencat d’un endarreriment secular provocat pels devastadors atacs otomans, i l’havia transportat fins a la modernitat. Durant aquell “segle d’or britànic”, les llengües oficials de l’illa van ser el català i l’anglès. Després de la presa espanyola (1802), el català i l’anglès van ser proscrits, i l’illa va caure en una espantosa crisi econòmica que la va sumir en un marasme de mediocritat, del qual no en sortiria fins ben entrat el segle XX.