Tal dia com avui de l’any 1961, fa 65 anys, les darreres tropes militars espanyoles que havien ocupat el terç nord de l’actual Marroc —en diverses guerres entre 1860 i 1926— abandonaven definitivament el territori, que des del 1912 era anomenat Protectorat del Rif i es reunien amb les que ja havien estat replegades a Ceuta. Aquestes tropes eren l’anomenada "IV Bandera de la Legión" i la posició que van lliurar era la caserna espanyola de Dar Riffien (quarter general de la legió espanyola al Rif i que, paradoxalment, significava "la casa del rifeny" en llengua amazic), situada a peu de la mar Mediterrània, a vuit quilòmetres al sud de Ceuta.
Després de la II Guerra Mundial (1945), l’ONU, pressionada per les dues noves superpotències sorgides del conflicte —els Estats Units i la Unió Soviètica— va impulsar els processos de descolonització dels territoris dominats per les metròpolis europees, amb l’objectiu posat a crear un nou dibuix de pesos i contrapesos del planeta. El 2 de març de 1956, França atorgava la independència al Marroc, que naixia sobre els terços central i sud del seu actual territori. I el 2 d’abril de 1956, per indicació de l’ONU, Espanya lliurava el Protectorat del Rif —excepte Ceuta, Melilla, i alguns illots de la costa nord d’Àfrica— al nou Estat marroquí.
No obstant això, des de 1956, l’Estat marroquí ha proclamat que Ceuta, Melilla i aquests illots formen part del seu territori històric, i n’ha reclamat insistentment el seu lliurament. Aquesta reivindicació, actualment, es veu reforçada pel paper del Marroc com a aliat preferent dels Estats Units al quadrant central de la Mediterrània oriental —molt per damunt del nivell que marca les relacions militars entre Espanya i els nord-americans—, en la missió que la cancelleria de Washington li havia assignat, històricament de contenció del comunisme irradiat des d’Algèria durant la Guerra Freda i actualment de contenció del radicalisme islàmic.
El quarter de Dar Riffien, situat al municipi marroquí de Fnidec —anomenat Castillejos durant la dominació colonial espanyola— va ser construït entre 1924 i 1926 i inaugurat pel rei Alfons XIII el 1927. Fins al lliurament al Marroc de 1961, havia estat considerat l’emblema de la legió espanyola. Després d’un segle d’existència, la major part del qual havia restat abandonat (65 anys), recentment —febrer, 2026— el govern marroquí va ordenar el seu enderroc, causant una gran indignació entre els sectors més radicals del nacionalisme espanyol, que el veien com un símbol i un testimoni de l’època de dominació colonial espanyola del nord d’Àfrica.