Tal dia com avui de l’any 1979, fa 46 anys, el rei Joan Carles I, en nom de les Corts espanyoles, sancionava la Llei Orgànica 4/1979 que restaurava el règim d’autogovern de Catalunya, liquidat pel general Franco —cap del moviment rebel contra la legalitat republicana que conduiria a la Guerra Civil (1936-1939)— quan les seves tropes van iniciar l’ocupació de Catalunya (5 d’abril del 1938). La Generalitat, com a organisme de govern de Catalunya, seria l'única institució de tradició republicana restaurada després de la dictadura (1939-1975), i l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya era el resultat de l’adaptació a la nova realitat del text de l’època republicana.
Aquest text es va anomenar Estatut de Sau, seguint la tradició catalana d'anomenar-lo amb el nom de l'indret on havia estat debatut i consensuat. L'Estatut de 1979 va veure la llum al Parador de Sau, al municipi de Vilanova de Sau (Osona), i els seus ponents van ser un grup de vint personalitats, anomenada Comissió dels Vint, que sumaven totes les tendències polítiques democràtiques amb representació als consistoris de Catalunya. En aquest grup de personalitats hi havia set membres del Partit Socialista de Catalunya, quatre del PSUC, quatre de la UCD, tres de Convergència Democràtica de Catalunya, un d'ERC i un de l'extinta Alianza Popular.
Amb la pregunta formulada "Aprova el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya?", es van emetre un total de 2.639.951 vots, que representaven el 59,7% del cens electoral. Es va imposar el sí amb un total de 2.327.028 vots, que representaven el 88,62% sobre el total. El no va obtenir 204.957 vots, que representaven el 7,81% sobre el total de l'escrutini. 93.784 electors —el 3,57%— van votar en blanc i 14.712 paperetes —el 0,54%— es van comptabilitzar com a no vàlides. Posteriorment, el text estatutari seria ratificat pel Congrés dels Diputats (29 de novembre) i pel Senat (12 de desembre) i sancionat pel rei Joan Carles I, com a cap de l'Estat espanyol (18 de desembre).