Tal dia com avui de l’any 1898, fa 127 anys, a París, les delegacions diplomàtiques de Madrid i de Washington signaven el Tractat de París, que posava fi a la Guerra hispanoamericana (abril, 1898 – juliol, 1898). En aquell moment, la cap d’estat espanyola era la reina-regent Maria Cristina d’Habsburg (vídua del rei Alfons XII i mare del futur rei Alfons XIII), i el primer ministre era Pràxedes Mateo Sagasta, líder del Partit Liberal. La guerra va tenir com a resultat una humiliant derrota espanyola, i, en aquelles negociacions, la delegació nord-americana va pressionar perquè els espanyols els traspassessin el domini d’aquests territoris i repatriessin els milers de presoners de guerra espanyols que feia mesos que estaven reclosos en camps de concentració a Cuba.

Des de l’acabament de la guerra (juliol, 1898), el govern espanyol havia repatriat en compta gotes els soldats presoners espanyols. La marina de guerra espanyola era, en la seva pràctica totalitat, al fons de les badies de Cavite (Filipines) i de Santiago (Cuba), i la Companyia Transatlàntica (propietat del negrer Antonio López) es va negar a repatriar els soldats espanyols. Davant aquella negativa i de les pressions nord-americanes, el govern de Sagasta va contractar els anomenats vaixells de la mort (mercants de bandera francesa o alemanya que transportaven les persones com animals i els sotmetien a un saqueig permanent). Segons la premsa de l’època, els vaixells de la mort cobraven cinc pessetes per un panet i un got de llet (l’equivalent actual a 70 euros).

Els primers soldats catalans repatriats van arribar a l’Estació de França (de Barcelona), procedents de Cadis, el dia de la Mercè de 1898. Eren 33 nois (30 de lleva i 3 voluntaris) i cap autoritat —ni militar ni civil— va anar a rebre’ls. Passats uns mesos, la premsa de l’època destacaria que la meitat d’aquells nois havien mort a causa de la febre groga, la malaltia que ja portaven de Cuba. Durant aquella Tercera Guerra de la Independència (1895-1898), i només a Cuba, moririen 55.000 soldats espanyols; la immensa majoria a causa de les malalties. A París, els representants espanyols no van ser capaços d’arrencar cap concessió més enllà del cobrament de 40 milions de pessetes (20 milions de dòlars), una quantitat ridícula comparada amb el cost d’aquell conflicte, que havia estat de 400 milions de pessetes. Vint-i-nou anys abans (1869), el general Prim havia intentat vendre Cuba als Estats Units per 400 milions de pessetes.