Tal dia com avui de l'any 1484, fa 533 anys, esclatava la primera gran crisi política entre les institucions de govern del Principat de Catalunya i la monarquia hispànica formada pels reis Ferran d'Aragó i Isabel de Castella. El motiu que va conduir a la crisi va ser la decisió dels monarques hispànics d'unificar les inquisicions castellana i aragonesa (1483) en un sol organisme dirigit des de Toledo. Tant la Generalitat com el Consell de Cent barceloní es van oposar a aquesta mesura política argumentant que obeïa a una maniobra de poder autoritarista i centralitzadora que violava les constitucions de Catalunya jurades pel monarca.

 

La inquisició hispànica havia estat establerta sis anys abans (1478) per decisió dels Reis Catòlics amb el pretext de controlar el procés d'assimilació dels jueus conversos a la fe cristiana. Inicialment només va ser implantada als països de la corona castellana. Però el 1484 —sis anys després— va ser establerta, també, als països de la Corona d'Aragó. Als regnes d'Aragó i de València va ser implantada amb relativa rapidesa. Però, en canvi, les elits del Principat i de Mallorca van presentar molta resistència a l'establiment d'un organisme de naturalesa policial i judicial que escapava del control de les institucions de govern pròpies.

 

El projecte d'unificació inquisitorial responia a la voluntat de crear un organisme que havia de ser el precedent d'una bateria de polítiques centralitzadores. El rei Ferran, en la seva qualitat de comte de Barcelona i príncep (home principal) de Catalunya, va intentar negociar la proposta. Però la negativa de les institucions catalanes, que no acceptaven altre vincle amb l'edifici polític hispànic que la figura del rei, va desembocar en una crisi política que el monarca va resoldre amenaçant de decidir a favor de la pagesia de remença en el conflicte obert amb l'estament nobiliari. I la inquisició seria convertida en el primer organisme centralitzat de l'edifici polític hispànic.