Tal dia com avui de l’any 2002, fa 20 anys, un petit escamot format per sis gendarmes marroquins s’instal·lava a l’illa deserta de Perejil, situada a dos-cents metres de les costes del Marroc. Aquella maniobra va provocar una crisi diplomàtica perquè, en l’actualitat, la sobirania sobre aquesta illa no està aclarida. Per una banda, l’estat marroquí argumenta que l’illa està situada dins de les seves aigües territorials. I, per l’altra, l’estat espanyol afirma que aquell illot forma part del terme municipal de Ceuta, tot i que no està situat davant de les seves costes.

La desproporcionada resposta espanyola —que va mobilitzar efectius policials i militars de terra, mar i aire— , que hauria pogut derivar en una guerra, tenia una única lectura: es pretenia que l’estat marroquí ho interpretés com una demostració de força davant la històrica reclamació de Ceuta i Melilla. Finalment, les tropes espanyoles van detenir i retenir els sis gendarmes marroquins (van ser transportats en helicòpters militars a Ceuta i detinguts a la comandància de la Guàrdia Civil), i passats uns dies —i després de la intervenció de la diplomàcia de Washington— van ser alliberats al pas fronterer.

A finals de l’Edat Mitjana (segle XIV i principis del XV) i coincidint amb l’obertura de l’estret de Gibraltar a les potències navals cristianes; l’illa de Perejil va ser visitada per navegants catalans, genovesos, toscans, napolitans i venecians; que viatjaven a les costes atlàntiques africanes i al quadrant nord-occidental europeu. No obstant això, les primeres notícies que es tenen de Perejil la descriuen com una petita illa que era un refugi temporal de corsaris barbarescos i de contrabandistes europeus.

L’any 1415, l’illa de Perejil va ser incorporada als dominis portuguesos del nord d’Àfrica. Però el 1580, a la mort del rei Enric I, el darrer monarca de la casa Viseu; el rei hispànic Felip II va fer valer els seus pretesos drets per la força de les armes (era fill d’una princesa de la cort de Lisboa) i es va fer proclamar sobirà de Portugal. Ceuta i Perejil van passar a sobirania hispànica. I tot i que, el 1640, Portugal va recuperar la seva independència, Ceuta —i aparentment Perejil— van quedar sota la dominació de la monarquia hispànica.