Tal dia com avui de l’any 1974, fa 52 anys, a l’illa de Lubang (Filipines), es lliurava el tinent de l’exèrcit japonès Hiro Onoda, que havia continuat combatent, en solitari, durant vint-i-nou anys després de la rendició del Japó a la II Guerra Mundial (1945). Onoda havia participat en la invasió japonesa de les Filipines (desembre, 1941) —llavors un protectorat dels Estats Units (no assoliria la independència fins al 1946)— i, posteriorment, seria un dels escassos supervivents de la campanya nord-americana de recuperació del domini d’aquestes illes (febrer, 1945).

Després de la campanya militar nord-americana (febrer-març, 1945), Onoda es va refugiar a les muntanyes de l’illa de Lubang (situada a unes 100 milles al sud-oest de Manila) i, amb tres subordinats seus (el caporal Soishi Shimada i els soldats Kinsishi Kozuka i Yuicho Akatsu), va prosseguir la guerra més enllà de la rendició del Japó (agost, 1945). Tot seguit, l’Administració militar nord-americana —que tenia coneixement de l’existència de grupuscles japonesos emboscats— va llençar octavetes anunciant que el conflicte ja havia conclòs i comminant-los a rendir-se.

Tot i això, Onoda i els seus subordinats es pensaven que era una trampa i van continuar combatent. Passat un temps, i sense haver rebut notícies del comandament japonès, el grup es va començar a esquerdar. El soldat Akatsu va abandonar els seus companys i, després de vagar durant mig any, es va lliurar a les autoritats filipines (setembre, 1949). El caporal Shimada va morir a causa d’un tret disparat per militars filipins que pretenien capturar-los (maig, 1954). Quasi vint anys després, el soldat Kozuka va morir per trets disparats per la policia filipina (octubre, 1972). I Onoda va restar sol.

La rendició del tinent Onoda va ser possible gràcies a l’acció d’un aventurer japonès que coneixia la seva història. Norio Suzuki el va localitzar i, en tornar al Japó, va aconseguir que el govern localitzés el que havia estat superior jeràrquic d’Onoda —el comandant Yoshimi Tanigushi— i el convencés per volar fins a Lubang per obtenir la rendició d'Onoda. Quasi tres dècades després, Onoda es rendia i lliurava a la policia filipina el seu armament (un fusell Arisaka, un carregament de bales, diverses granades i una daga que la seva mare li havia regalat per a suïcidar-se en cas de ser capturat).

Durant les quasi tres dècades de combats contra l’exèrcit i la policia filipins i contra els pagesos i pescadors de l’illa (havia posat en pràctica una tàctica de sabotatges i robatoris), Onoda hauria causat la mort d’unes trenta persones (militars i civils). No obstant això, Ferdinand Marcos, president de Filipines, el va indultar. Poc després es va instal·lar al Brasil i es va dedicar al negoci ramader. Proper a la jubilació, va retornar definitivament al Japó (1984) i va crear una xarxa de campaments juvenils que educaven en els valors tradicionals japonesos. Va morir el 2014 a l’edat de 91 anys.