Tal dia com avui de l’any 1897, fa 126 anys, es produïa una riuada que va desbordar el llit del riu Túria al seu pas per València cap-i-casal. Segons les fonts documentals de l’època, aquella riuada va ser producte d’un fenomen meteorològic que anomenem popularment “gota freda” i tècnicament DANA. Es tracta d’un fenomen meteorològic provocat per la interacció de dues masses d’aire: una d’aire molt càlid i origen tropical que n'envolta una altra d’aire fred i origen polar. El contacte entre aquestes dues masses provoca una condensació extraordinària de vapor d’aigua que, en arribar a les capes altes de la troposfera, es transforma en núvols que descarreguen amb molta força i violència. Aquest fenomen és típic de la tardor mediterrània.

La gran riuada del 1897 va ser la primera que va ser fotografiada. Segons els documents gràfics de l’època, el riu Túria es va desbordar pel seu marge esquerre i va inundar l’antiga vila de Campanar i els barris de les Tendetes, Marxalenes, la Saïdia i la Trinitat.  Aquelles fonts relaten que no es van produir víctimes personals, però aquella inundació va afectar greument centenars de cases de la riba esquerra del Túria, entre Campanar i Mestalla, fent bona la tradicional cita popular valenciana "a la vora del riu, no faces el niu". Als documents gràfics d’aquestes fonts, més que el balanç destructiu de la "riuà", destaca l’aglomeració de gent a les banquetes i als ponts del riu, contemplant l’espectacle que brindava el cabal desfermat del Túria.

Durant els dies següents (11 a 13 de novembre del 1897) va continuar plovent a la capçalera del riu Túria i el cabal no tan sols no es normalitzava, sinó que amenaçava d'inundar el centre de la ciutat, al marge dret del riu (barris del Carme i de la Xerea). El dia 13, els carrers dels barris de l’Olivereta i de la Petxina (a l’inici del marge dret urbà) ja portaven un pam d’aigua i es van disparar totes les alarmes. Tanmateix, els reporters de la premsa de l’època (sobretot els del rotatiu republicà El Pueblo, dirigit per l’escriptor Blasco Ibáñez) van continuar sortint de les redaccions a fotografiar el cabal incontrolat del riu i els carrers i places de la ciutat inundats, fet que va deixar un extraordinari fons documental a disposició de les generacions futures.