Es produeix la primera diàspora de la història del poble d’Israel

Tal dia com avui de l’any 587 aC fa 2.613 anys, l’exèrcit del rei Nabucodonosor II de Babilònia vencia les resistències de la ciutat de Jerusalem i la conqueria. Aquell fet va provocar el segrest de milers de persones, que van ser capturades i esclavitzades per l’exèrcit invasor i deportades a Babilònia, en una penosa marxa de més de 1.500 quilòmetres. Aquella deportació ha estat anomenada la Primera Diàspora del poble d’Israel i s’estima que hauria afectat unes 100.000 persones. El poder babilònic va disposar que les elits d’aquella deportació (unes 10.000 persones que formaven el grup dels governants, intel·lectuals i artesans) fossin emplaçades a Babilònia i la resta fos lliurada als latifundistes de les valls dels rius Tigris i Eufrates.

Passades unes dècades, i aprofitant la invasió persa liderada pel rei Cir el Gran, la immensa majoria de la Diàspora als camps de conreu babilònics va escapar i va retornar a la terra d’Israel. Però, en canvi, les elits d’aquella primera Diàspora —que havien conegut una notable prosperitat econòmica— van restar a Babilònia, llavors sota dominació persa. Va ser així, durant més de mil anys i diversos poders, fins que amb la dominació àrab (segle VII) van acompanyar la nissaga de governants Omeia per crear i desenvolupar un aparell de govern a al-Àndalus. A Córdoba, capital andalusina, van esdevenir un potent lobby molt proper al poder que, posteriorment, amb la conquesta cristiana (segle XIII) conservaria la seva posició

La persona més coneguda d’aquest col·lectiu judeoandalusí i després judeocastellà, seria Yonnati bat Gedaliah, rebesàvia del rei Ferran el Catòlic. Yonnati hauria nascut en una finca propietat de la seva família a la campanya andalusa (1335), però s’hauria criat al palau familiar de Sevilla, i de jove hauria tingut una relació de parella amb Frederic Alfons de Castella, conestable (màxima autoritat militar) de Castella i germà bessó del rei Enric II —el primer Trastàmara al tron castellanolleonès. Fruit d’aquesta relació hauria nascut Alfons Enríquez, pare de Frederic Enríquez —almirall de Castella— i avi de Joana Enríquez —segona esposa de Joan II de Catalunya-Aragó i mare de Ferran el Catòlic.