Tal dia com avui de l’any 587 aC fa 2.613 anys, l’exèrcit del rei Nabucodonosor II de Babilònia vencia les resistències de la ciutat de Jerusalem i la conqueria. Aquell fet va provocar el segrest de milers de persones, que van ser capturades i esclavitzades per l’exèrcit invasor i deportades a Babilònia, en una penosa marxa de més de 1.500 quilòmetres. Aquella deportació ha estat anomenada la Primera Diàspora del poble d’Israel i s’estima que hauria afectat unes 100.000 persones. El poder babilònic va disposar que les elits d’aquella deportació (unes 10.000 persones que formaven el grup dels governants, intel·lectuals i artesans) fossin emplaçades a Babilònia i la resta fos lliurada als latifundistes de les valls dels rius Tigris i Eufrates.
Passades unes dècades, i aprofitant la invasió persa liderada pel rei Cir el Gran, la immensa majoria de la Diàspora als camps de conreu babilònics va escapar i va retornar a la terra d’Israel. Però, en canvi, les elits d’aquella primera Diàspora —que havien conegut una notable prosperitat econòmica— van restar a Babilònia, llavors sota dominació persa. Va ser així, durant més de mil anys i diversos poders, fins que amb la dominació àrab (segle VII) van acompanyar la nissaga de governants Omeia per crear i desenvolupar un aparell de govern a al-Àndalus. A Córdoba, capital andalusina, van esdevenir un potent lobby molt proper al poder que, posteriorment, amb la conquesta cristiana (segle XIII) conservaria la seva posició.
La persona més coneguda d’aquest col·lectiu judeoandalusí i després judeocastellà, seria Yonnati bat Gedaliah, rebesàvia del rei Ferran el Catòlic. Yonnati hauria nascut en una finca propietat de la seva família a la campanya andalusa (1335), però s’hauria criat al palau familiar de Sevilla, i de jove hauria tingut una relació de parella amb Frederic Alfons de Castella, conestable (màxima autoritat militar) de Castella i germà bessó del rei Enric II —el primer Trastàmara al tron castellanolleonès. Fruit d’aquesta relació hauria nascut Alfons Enríquez, pare de Frederic Enríquez —almirall de Castella— i avi de Joana Enríquez —segona esposa de Joan II de Catalunya-Aragó i mare de Ferran el Catòlic.