Tal dia com avui de l’any 1936, fa 88 anys, Niceto Alcalá-Zamora, president de la República Espanyola, decretava la dissolució de les Corts republicanes i la convocatòria d’eleccions anticipades pel 16 de febrer següent. Aquell fet era la conseqüència final de la crisi política anomenada de "l'estraperlo", que havia esclatat el setembre de 1935 i que havia provocat el trencament de l’aliança parlamentària de partits de dreta que havia guanyat les eleccions generals de novembre de 1934 i la caiguda del govern d'Alejandro Lerroux, del PRR.

L’Executiu de Lerroux havia iniciat una escalada de tensió amb el govern de Catalunya, que havia culminat amb els Fets del Sis d’Octubre de 1934: l’ocupació militar dels carrers de Barcelona i el conflicte armat amb les forces de la Generalitat, que s’havia saldat amb 74 morts, 252 ferits, 3.400 detinguts, l’empresonament del govern de Catalunya, la intervenció de la Generalitat i el tancament del Parlament. El 6 de juny de 1935, el president Companys i els consellers del govern havien estat condemnats a 30 anys de reclusió major pels delictes de rebel·lió i sedició.

Poc després de la condemna al Govern de Catalunya, havia esclatat l’escàndol de l’estraperlo, que implicava Alejandro Lerroux, president del govern, el seu nebot i assessor, el ministre de governació i els alcaldes de Madrid i de Barcelona, tots membres del Partit Republicà Radical, en la instal·lació de ruletes fraudulentes als casinos de Donostia i Formentor, i en el cobrament de comissions il·legals per aquells aparells manipulats. Després d’aquell escàndol, Alcalà Zamora hauria intentat, sense èxit, que els socis parlamentaris del PRR esgotessin la legislatura.

Els partits d’esquerra —els catalans, per una banda, i els espanyols, per una altra— van crear sengles plataformes per a guanyar les eleccions i posar fi a l’anomenat Bienni Negre (l’Executiu involucionista i de dretes que havia governat la República entre 1934 i 1936). I van entendre que l’única forma de frenar la involució que amenaçava la República era consolidar el model de llibertats que havia inspirat la seva proclamació, recuperant les lleis socialment progressistes que havia derogat l’Executiu involucionista i de dretes i restaurant i normalitzant la vida política catalana.

Per aquest motiu, aquestes plataformes van prometre, en els seus programes electorals, que si guanyaven amnistiarien el president i els consellers del Govern de la Generalitat, i restaurarien l’autogovern de Catalunya. Sis setmanes més tard, el 16 de febrer de 1936, la plataforma Front d’Esquerres guanyava àmpliament a Catalunya, i la plataforma Frente Popular, guanyava, també, àmpliament a Espanya. I l’1 de març, el president i els consellers del Govern de Catalunya recuperaven el seu càrrec i reprenien les seves funcions.