Tal dia com avui de l’any 1379, fa 644 anys, a Santo Domingo de la Calzada (corona castellanolleonesa), moria enverinat Enric de Trastàmara, fill il·legítim del rei Alfons XI de Castella i de Lleó i de la seva amant Elionor de Guzman. El rei i pare biològic el va nomenar comte de Trastàmara, un domini senyorial situat al nord-oest de Galícia (a l’arxidiòcesi de Santiago), i ell el convertiria en el seu patrònim i en el de la seva descendència. Enric es va coronar rei després de matar amb les seves pròpies mans el seu germanastre Pere I, mal anomenat el Cruel.

Enric sempre va ambicionar el tron, i va maniobrar per a aconseguir reunir per a la seva causa una part important de la noblesa castellana. En aquests pactes, els caps de les diferents faccions prometien importants compensacions als seus partidaris. Enric va ser especialment generós i per aquest motiu, se l’anomenava també “el de les Mercès”. Al bàndol d’Enric s’hi van alinear l’aristocràcia nobiliària del regne i les corones catalanoaragonesa i francesa. I al bàndol de Pere, el rei legítim, hi van combatre la baixa noblesa, les classes mercantils i populars, i la corona anglesa.

En l’episodi culminant d’aquell conflicte (batalla de Montiel, 1369), el rei Pere va patir una derrota a mans de les tropes d’Enric i dels seus mercenaris catalans i francesos. Segons les fonts documentals, els guanyadors li van oferir capitular la derrota en condicions honroses i el van conduir fins al camp d’Enric. Les mateixes fonts revelen que a la tenda de campanya d’Enric, el Trastàmara i Bertrand Du Guesclin (capità dels mercenaris bretons), van tombar el rei Pere i el van apunyalar repetidament fins a causar-li la mort.

Després d’aquell episodi, Enric es van convertir en rei de la Corona castellanolleonesa, va regnar com a Enric II i va inaugurar una nova etapa dinàstica, però va morir, prematurament, enverinat molt probablement pels partidaris del difunt Pere.  El primogènit d’Enric II, Joan, futur Joan I de Castella i de Lleó, seria casat amb Elionor, filla de Pere III de Catalunya-Aragó, aliat del Trastàmara en el conflicte civil castellanolleonès i peça clau en la victòria i coronació d’Enric. Joan i Elionor serien els pares de Ferran d’Antequera, el primer Trastàmara al tron de Barcelona (1412).  

Passats cent anys justos de la mort d’Enric de Trastàmara, moria el seu besnet Joan II de Catalunya i Aragó (1479), i el seu rebesnet Ferran, anomenat el Catòlic, es convertia en el nou sobirà catalanoaragonès. Ferran ja estava casat amb Isabel (1469), també rebesneta d’Enric II, que ja era reina de la Corona castellanolleonesa des del 1474, com a Isabel I, anomenada la Catòlica.