Tal dia com avui de l’any 1877, fa 146 anys, entrava en funcionament el primer tramvia a vapor de Catalunya. Aquella iniciativa substituïa una línia ja existent d’un tramvia que es desplaçava amb tracció animal (cavalls), i va ser promoguda per l’empresari metal·lúrgic d’origen francès Aleix Soujol, establert a Barcelona des del 1852, amb taller al carrer Arc del Teatre, 60. La primera línia de tramvia de vapor -que la societat barcelonina de l’època va anomenar popularment “tramvia de foc”-, cobria un trajecte de sis quilòmetres entre els municipis de Barcelona (Saló de Sant Joan, sobre el solar on després s’edificaria l’Arc de Triomf) i Sant Andreu del Palomar (carrer Gran cantonada amb carrer Abat Odó).
Els vagons d’aquell tramvia, fabricats, inicialment, a Anglaterra, i, posteriorment, a la factoria de la Maquinista Terrestre i Marítima, tenien una capacitat per a trenta persones assegudes. Segons l’historiador Joan Pallarés-Personat, que ha investigat aquell fenomen “el tramvia va representar una gran millora per als veïns de Sant Andreu, de la Sagrera i del Clot (...) per què permetria una connexió directa amb la ciutat (...) va posar Sant Andreu al mapa”. A més, aquell tramvia va impulsar la transformació d’àmplies zones agràries dels municipis de Sant Andreu i de Sant Martí, com el barri de Masades —a l’actual districte de la Sagrera— que va néixer per efecte de la urbanització de la línia del tramvia.
Els tallers de reparació i les cotxeres es van emplaçar a l’antiga fàbrica de Can Balcells, que estava situada sobre el solar on, actualment, hi ha el centre cívic de Sant Andreu. El “tramvia de foc”, després de circular durant un quart de segle, va desaparèixer el 1902, quan es van electrificar les línies de tramvia de Barcelona.