Tal dia com avui de l’any 1553, fa 470 anys, a Pau (llavors capital del regne de Navarra), naixia Enric de Borbó i d’Albret, que, trenta-sis anys més tard (1589) es convertiria en el primer rei de la nissaga Borbó al tron de París. Enric era fill de la reina Joana III de Navarra (de la nissaga Albret) i del rei consort Antoni de Borbó. En el moment en què va néixer Enric, el regne de Navarra continuava vigent, però limitat a la meitat continental (els comtats ultrapirinencs de Sola, Bearn, Bigorra i Foix, i senyoriu d’Albret), des que el 1512 la monarquia hispànica havia envaït la meitat peninsular (al sud dels Pirineus). Precisament, per la seva condició de comtes de Foix, els reis de Navarra eren, també, coprínceps d’Andorra.

Abans de ser rei de França, Enric va ser coronat rei de Navarra el 1572 com a Enric III. Va ser després de la mort de la seva mare Joana III. En aquell moment, França estava governada per la decrèpita dinastia Valois, i les grans famílies nobiliàries del regne es disputaven la possibilitat d’ocupar el tron de París en una guerra disfressada de conflicte religiós (Guerres de Religió, 1562-1598). Enric de Navarra era, per banda paterna, de la nissaga protestant dels Vendôme, i al voltant de la seva figura s’hi van aplegar la petita noblesa i les classes mercantils calvinistes (mal anomenats hugonots). A l’altre extrem se situarien els poderosos Guisa (ducs de Lorena) que, en aquell conflicte, liderarien la facció de l’aristocràcia nobiliària catòlica.

Tant els Borbó-Foix com els Guisa-Lorena tenien al seu armorial la senyera quadribarrada catalana. I aquell conflicte politicoreligiós francès, liderat per cases “catalanes”, culminaria  amb una solució de compromís: el bàndol catòlic va acceptar que Enric III de Navarra s’assegués al tron de París a canvi d’abjurar del protestantisme. Enric III de Navarra va ser coronat Enric IV de França (1589) després de proclamar “Paris bien que vaut une messe” (París bé que val una missa). D’aquesta manera, el coprincipat laic d’Andorra va quedar vinculat a la corona francesa i, després de la Revolució Francesa (1789-1793), a la presidència de la República francesa.