Tal dia com avui de l’any 1766, fa 257 anys, en el context d’una forta crisi econòmica general, el poble d’Elx es rebel·lava contra els monopolis senyorials que retenia la casa nobiliària castellana dels ducs d’Arcos. Aquesta casa havia rebut el títol de marquesos d’Elx de mans de Carles de Gant (1520), pel seu paper en les Germanies (1519-1523) a favor de la corona i en contra dels revolucionaris valencians. I els monopolis, atorgats per Felip V després de l’ocupació borbònica del País Valencià, la destrucció de l’estat foral valencià i la privatització dels grans béns comunals (1707) consistien en la propietat i la prohibició de competència de la fleca, de la carnisseria, de la peixateria, dels llegums i dels saladars.

El 13 d’abril de 1766, dues mil cinc-centes persones procedents dels ravals d’Elx (la immensa majoria dels sectors més humils de la població local) van assaltar la Casa Consistorial i van obligar l’alcalde major (un personatge imposat a dit pel duc d’Arcos) a derogar tots els monopolis. A partir d’aquell moment, el poble d’Elx podria panificar al forn que volgués sense pagar l’impost senyorial; podria comprar i vendre lliurement els articles alimentaris (carn, peix, llegums) sense passar per la botiga senyorial i pagar les taxes obligades; i podrien recollir lliurement una quantitat de sal per persona i any, com havien fet sempre fins a l’ocupació borbònica i la privatització de les salines.

Passats els dies, la facció més radical va passar a liderar el moviment i la burgesia local, que inicialment havia donat suport al moviment, es va espantar i va pactar secretament amb el capità general Aranda (que més tard seria primer ministre de la corona) la fi de la revolució a canvi d’importants concessions als seus interessos de classe. El 28 d’abril les tropes d'Aranda entraven a Elx, detenien dotzenes de persones i liquidaven el moviment revolucionari. Un any més tard, el jutge especial Felip Musoles condemnava els jornalers com a responsables d’aquella revolució. I els burgesos locals aconseguien la desaparició dels monopolis senyorials i passaven a assumir el control sobre la producció d’aliments de la comarca.