Tal dia com avui de l’any 1375, fa 648 anys, a Lleida, moria Elionor de Sicília i de Caríntia, que havia estat la tercera esposa del rei Pere III, anomenat “el Cerimoniós” o, també, “el del Punyalet”, el monarca de la plenitud política, militar i comercial de la corona catalanoaragonesa. Pere, casat anteriorment amb Maria de Navarra (morta el 1347) i amb Elionor de Portugal (morta el 1348), no tindria descendència masculina fins al tercer enllaç matrimonial, amb Elionor, que seria la mare de Joan, futur Joan I (1387-1396), i de Martí, futur Martí I (1396-1410); els dos darrers monarques de la nissaga reial catalana dels Bel·lònides.
Elionor havia nascut el 1325 a Paternò, una petita ciutat situada a 10 quilòmetres a l’oest de Catània (capital del regne de Sicília) i que havia estat, intermitentment, la residència d’estiu dels monarques sicilians. Era filla de Pere II de Sicília i neta de Frederic II de Sicília (els dos primers Bel·lònides al tron de Catània); i era besneta de Pere II de Barcelona-Aragó —anomenat “el Gran”— i de Constança de Sicília (la darrera reina Hohenstaufen de Sicília). Per tant, era cosina segona del seu marit Pere III (que també era besnet de Pere el Gran). Elionor va ser anomenada “la Grossa” per la seva aparença física: era una persona alta i robusta que destacava entre els altres.
Elionor va fer construir una nova residència reial a Barcelona, el Palau Reial Menor, actualment desaparegut, que estava situat entre els carrers dels Templers, del Palau i d’Ataülf (a mig camí de la plaça de Sant Jaume i la porta de Regomir), amb el propòsit de separar físicament la vida familiar i el govern del país. Alguns historiadors han suggerit que aquesta vida familiar va estimular la intel·ligència dels seus fills, però també els va imprimir un caràcter excessivament benvolent per governar; que va tenir conseqüències nefastes per a la direcció del país. Seria un cas similar a la relació entre Isabel la Catòlica i els seus fills (finals del segle XV).