Tal dia com avui, fa 431 anys naixia a Barcelona Pau Claris i Casadevall, que amb 52 anys seria nomenat 94è president de la Generalitat de Catalunya i amb 55 anys es convertiria en el president de la primera República catalana. Claris va néixer en una família benestant de l'elit política i econòmica de la ciutat. El seu avi i el seu pare -originaris de Berga (Berguedà)- havien guanyat un reconegut prestigi com a juristes. I tant el seu germà gran com ell van seguir la tradició familiar. Amb 26 anys es doctorava en dret civil i canònic, i poc després iniciava la carrera eclesiàstica.

Claris ha passat a la història com la figura més rellevant del segle XVII català. En la seva responsabilitat de govern va haver de gestionar un país brutalment colpejat per una dramàtica crisi que anticipava la revolució dels Segadors (1640-1652). El segle llarg de bonança iniciat l'endemà de la guerra dels Remences (1486) -la primera reforma agrària de la història moderna d'Europa- havia tocat a la seva fi: acaparament i especulació d'aliments, oscil·lacions incontrolades de preus i salaris, enfonsament de la petita pagesia i del petit artesanat -l'equivalent a les classes mitjanes actuals-, desnonaments massius, bandolerisme, ocupació militar castellana i lleves forçoses.

Mapa d'Europa del 1650

 L'espurna que va encendre la metxa va ser l'onada salvatge de saquejos, violacions i assassinats que els Tercios de Castilla van perpetrar sobre la població. Va esclatar una revolució anti-senyorial i anti-castellana -inicialment sense un lideratge clar- que Claris va saber reconduir cap al camp polític. Va proclamar la República catalana -16 de gener del 1641- i va negociar amb Richelieu -primer ministre de Lluís XIII- una aliança amb França. 40 dies més tard, Claris moria emmetzinat amb aqua di Napoli, un potent verí molt utilitzat en les cancelleries de l'època. L'opinió pública catalana va assenyalar els castellans. I la correspondència secreta dels agents francesos adreçada a Richelieu va apuntar totes les sospites cap als agents d'Olivares -el primer ministre del rei hispànic-. Mai es va descobrir l'autoria del magnicidi.