Tal dia com avui de l’any 1921, fa 100 anys, a dos quarts d’una de la tarda -al Palau de la Generalitat- s’iniciava la Reunió Ordinària de l’Assemblea de la Mancomunitat, per elegir el president de la institució, els membres de la Mesa, i els consellers del govern. Aquella sessió va cloure a dos quarts de nou del vespre i va resultar elegit president Josep Puig i Cadafalch, de la Lliga Regionalista; amb 75 vots a favor i 10 abstencions. D’aquesta forma, renovava el càrrec que ostentava des de la prematura mort de l’anterior president Enric Prat de la Riba (01/08/1917), també de la Lliga Regionalista.

En aquella mateixa sessió van ser elegits com a secretaris de la mesa Manuel Massó, Josep Pla, Salvador Palau i Ramon Noguer. Com a vicepresidents del govern Antoni Jansana, Francesc Carbó, Fèlix Escalas i Ramon Riu. I com a consellers del govern Romà Sol, Agustí Riera, Jaume Bofill, Joan Vallès, Anselm Guasch, Pere Lloret, Pere Mias i Josep Estadella. D’aquesta forma quedava constituïda l’Assemblea i el govern de la Mancomunitat, que serien vigents fins el cop d’estat militar del general Primo de Rivera (15/09/1923), perpetrat amb l’entusiàstic suport del rei Alfons XIII.

Després del cop d’estat, el directori militar del nou règim va intervenir la institució i la va desballestar progressivament fins a quedar, definitivament, liquidada a principis del 1925. Durant la seva existència, la Mancomunitat -tot i els escassos recursos financers de que disposava- va iniciar la creació de xarxes viàries, ferroviàries, portuàries, aeroportuàries, telefòniques, sanitàries, d’ensenyament bàsic, i d’ensenyament tècnic i professional; que tenia l’objectiu de treure Catalunya de l’estancament espanyol, i modernitzar i europeïtzar el país.

També durant la vigència de la Mancomunitat, la llengua catalana va tornar a l’escola elemental i a les escoles professionals (després de dos segles llargs de prohibició i de persecució). I també, durant l’existència d’aquesta institució, es va redactar el primer projecte modern d’autogovern per a Catalunya (1919), que va ser rebutjat per les Corts espanyoles enmig d’un ambient d’extrema crispació (els diputats catalans van ser objecte d’agressions al mateix hemicicle). Primo de Rivera va argumentar la liquidació de la Mancomunitat proclamant que “su obra contribuye a deshacer la unidad nacional”.