Tal dia com avui, fa 752 anys, Jaume I –rei de la corona catalano-aragonesa– iniciava la conquesta militar de Múrcia. En aquells dies la taifa de Múrcia era un reialme musulmà sota l'òrbita política de la corona castellana. La seva independència estava condicionada al pagament d'elevats tributs que eren una més de les fonts d'ingressos de la cort de Toledo. Aquesta pràctica, anomenada “paria”, va ser molt habitual durant aquella etapa. I la van portar a terme tots els reialmes cristians peninsulars que havien aconseguit una posició de superioritat militar respecte a la mitja lluna.
L'increment abusiu de la paria murciana va provocar una rebel·lió interna que tenia el propòsit de liquidar el sistema. Alfons X, el monarca castellà, impotent per aturar la revolta, va demanar ajut al seu sogre, el rei Jaume I. I el monarca catalano-aragonès, que temia un contagi revolucionari entre la població morisca que havia restat al País Valencià, va prendre la iniciativa d'esclafar la revolta. En aquella empresa militar la noblesa aragonesa es va negar a col·laborar. En pocs mesos, Jaume I i la noblesa catalana havien reduït la revolta. I per consolidar el domini definitiu de la creu, hi va establir un contingent de 10.000 colons procedents de la Catalunya central.
Poc després va cedir el territori al rei castellà, en virtut d'un tractat anterior. La vall del Segura quedava per a Castella, però els seus pobladors –que passaven a ser súbdits de la monarquia castellana– durant segles conservarien la llengua catalana. Més endavant, la Vall Baixa del Segura (d'Oriola a Guardamar) passaria al País Valencià. Però a l'Horta de Múrcia i al Camp de Cartagena els Amate, Monserrate, Pujalte, Reverte, Puche, Reche, Rosique, Andreo, Arnao, Grao, Guirao, Montolío, Palao i molts més van crear un sistema lingüístic propi –resultat del català meridional en contacte amb el castellà– que forjaria l'actual dialecte murcià.