Tal dia com avui de l’any 1137, fa 884 anys, a Ayerbe (regne d’Aragó), el rei Ramir d’Aragó (últim monarca de la nissaga Ximeno al tron de Saragossa) signava un document anomenat la Confirmació d’Ayerbe, on reconeixia que no podia fer cap donació del patrimoni reial aragonès sense l’autorització del seu futur gendre Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona. Aquest document es va signar en el context de les negociacions i pacte de la unió dinàstica entre Aragó i Barcelona. Tot i que encara faltaven tretze anys per a la majoria d’edat de Peronella (la filla i hereva de Ramir), i per tant per consumar el matrimoni amb Ramon Berenguer IV que havia de segellar aquella unió dinàstica, aquell document confirmava el comte independent de Barcelona com a governant efectiu d’Aragó.
Aquell document es va signar en un context molt singular. Castella i Navarra, conscients de la feblesa i de la divisió de les oligarquies aragoneses, havien iniciat la invasió del regne. En aquell estat de coses, aquelles oligarquies van forçar Ramir a pactar una entesa amb el Casal de Barcelona que s’havia de traduir en una unió dinàstica: dos dominis independents que únicament compartirien la figura del sobirà (que actuaria com a comte independent o Home Principal a Catalunya; i com a rei a Aragó). No obstant això, l’arquitectura patriarcal de la societat de l’època i la pressió amenaçadora de navarresos i castellans les obligaria a anticipar en el temps els pactes subscrits. Ramon Berenguer IV, que no tenia cap parentesc amb Ramir, es convertiria en el primer Bel·lònida que governaria Aragó.