Tal dia com avui, fa 66 anys, moria a Madrid en el més absolut anonimat Carles Padrós i Rubió -nascut a l'antiga vila de Sarrià el 1870- i que juntament amb el seu germà Joan (1869-1932) van fundar el Madrid Foot-ball Club (1902), l'entitat que 18 anys més tard es passaria a dir Reial Madrid Club de Futbol. Carles i Joan eren fills d'uns comerciants tèxtils barcelonins originaris de Vilafranca (Alt Penedès) que el 1862 van ampliar el negoci obrint botiga a Madrid. A la cantonada dels carrers Alcalá i Cedaceros (a prop de La Cibeles) hi van emplaçar “Al Capricho”, que regentarien amb éxit Carles i Joan i que seria la primera seu social del club blanc.
A Madrid Carles va cultivar l'amistat d'importants personatges de l'alta societat que el van conduir a la política. Situat ideològicament en posicionaments progressistes, va ser diputat -per la circumscripció electoral de Mataró- del Partit Liberal, que va guanyar les eleccions del 1910 amb majoria absoluta. Canalejas -el seu líder- plantejava una profunda regeneració de l'Estat -acabar amb el caciquisme polític i econòmic- i donar resposta al “problema catalán” negociant amb Prat de la Riba la creació de la Mancomunitat. Després de la Guerra Civil del 36 va ser depurat. La seva mort i funeral van ser espantosament silenciats per la premsa i la societat de l'època.
El panteó on reposen les restes de Carles Padrós al cementiri de San Justo de Madrid
Les despulles de Carles Padrós reposen en un panteó del cementiri madrileny de San Justo en un estat d'abandonament i d'oblit absoluts. Una circumstància particularment estranya i alhora manifestament reveladora que explica la tradició socio-ideològica del club. A mesura que el Reial Madrid es dimensionava, la figura de Carles Padrós es diluïa, engolida per una cultura de club que negava els valors que havia defensat Padrós. El Reial Madrid -elevat a la categoria de tòtem de l'espanyolitat eterna i atàvica- s'autoafirmava a l'ensems que ocultava la figura i negava la memòria del català i progressista Carles Padrós. Allò que Freud va definir com “matar el pare”.