Tal dia com avui de l'any 1536, fa 481 anys, el navegant andalús Pedro de Mendoza fundava l'assentament del Puerto de Nuestra Señora del Buen Aire. Mendoza hi havia arribat amb les cartes navals del venecià Sebastià Cabot i del barceloní Miquel Rifós, que 10 anys abans havien estat els primers europeus que tocaven les costes del Riu de la Plata i exploraven la regió del Chaco. El capellà de l'expedició de Mendoza va ser la connexió entre els dos viatges. Era de l'illa de Sardenya, llavors una possessió de la Corona catalano-aragonesa, i la devoció que sentia per la Mare de Deu de Bonària, popularment venerada a Càller, li va inspirar el nom de la nova ciutat.
Durant els dos primers segles de la seva existència Buenos Aires va ser una petita ciutat amb una importància secundària. Mai va sobrepassar els 2.000 habitants, i la seva economia estava basada en l'explotació ramadera i l'adob de pells. A partir del 1776 -amb la liberalització del comerç americà amb la metròpoli-, Buenos Aires va iniciar la seva progressió. L'any 1779 censava 25.000 habitants -un volum similar a Reus. Les fonts revelen que la colònia catalana estava formada per unes 1.000 persones, que havien emigrat coincidint amb la gran crisi espanyola de finals del segle XVIII. El català era llengua habitual als tallers i comerços del barri portuari de Boca.
Buenos Aires el 1865
Però l'autèntica explosió econòmica i demogràfica es produiria a partir de la proclamació de la independència. El 1869 tenia 178.000 habitants -un volum similar a València-, i el 1895 censava 664.000 habitants -un 20% més que Barcelona-. Les fonts quantifiquen dos contingents de catalans: 20.000 clarament consolidats i 30.000 en procés d'arrelament, que sumarien quasi el 10% de la població de la ciutat. Els catalans i mallorquins es van agrupar per crear associacions culturals i instruments de previsió -el Casal Català, el Montepio de Montserrat- que jugarien un paper destacadíssim en el desenvolupament social i econòmic de la ciutat.