Tal dia com avui, fa 662 anys, les tropes de Pere III -Rei de la corona catalano-aragonesa- entraven a l'Alguer i sufocaven definitivament la rebel·lió sarda. En aquells anys l'illa de Sardenya era un Estat més de la Confederació catalano-aragonesa. Però les intromissions de la República de Gènova -que no acceptava la presència catalana en la seva zona d'influència marítima- havien provocat una revolta pro-genovesa dirigida per les oligarquies agràries locals. L'Alguer -una ciutat poblada per comerciants i pescadors d'origen genovès- va ser la plaça que més es va resistir.

Els genovesos supervivents van ser expulsats de la ciutat. Fins i tot alguns van ser venuts com a esclaus. Un avís a navegants que portava una direcció molt concreta. Tot seguit Pere III va ordenar la repoblació de l'Alguer amb gent de parla catalana. Una pura substitució que perpetuava el caràcter d'enclavament cultural de la ciutat en el conjunt de l'illa. L'Alguer va ser reocupada -de forma immediata i en la seva totalitat- per gent procedent del Gran Penedès i del Camp de Tarragona. La van anomenar col·loquialment “la Barceloneta”. L'Alguer es convertia en la primera -i única- ciutat catalanoparlant de l'illa de Sardenya.

El català hi va ser la llengua oficial fins al 1713. Fins que el primer Borbó espanyol va cedir Sardenya al regne de Savoia -aliats del pretendent Habsburg en la Guerra de Successió- a condició que es retiressin del conflicte. Però es va mantenir com a llengua d'ús social majoritari fins al 1950. Posteriorment la italianització va ser constant i progressiva fins a arraconar el català. Actualment, però, l'Alguer viu una etapa de recuperació cultural que s'articula a través de la llengua catalana. A l'Alguer el català té un estatus de semi-oficialitat. I està recuperant posicions en el teixit social: més del 50% de la població sap parlar català i un 33% l'utilitza habitualment.