Tal dia com avui de l’any 1754, fa 269 anys, a Madrid i a mitjanit, un escamot militar arrestava i empresonava Zenón de Somodevilla y Bengoechea, més conegut com el marquès de la Ensenada que, des de 1748, era el primer ministre del regne d’Espanya. El 1749, el rei Ferran VI (fill i successor de Felip V) i el marquès de la Ensenada havien elaborat un pla consistent a arrestar, deportar i exterminar tota la població gitana del regne d’Espanya. Aquella maniobra es va iniciar el 30 de juliol de 1749, a mitjanit i per sorpresa, als accessos als barris gitanos de les principals ciutats del regne i, durant els primers dies, la corona espanyola va detenir i deportar un mínim de 12.000 persones. Aquell pla va ser anomenat, oficialment, la “Gran Redada”.  

Després de la detenció i deportació, les famílies van ser separades. Les dones, les nenes i els nens de fins a vuit anys van ser reclosos en fàbriques tèxtils de titularitat reial (les Reales Fábricas), on van ser sotmesos a un règim de treballs forçats, maltractaments i infraalimentació —agreujat per l’aparició de malalties—, que tenia l’objectiu de provocar la mort després de generar un rendiment econòmic per a les arques de la corona, que havia d’amortitzar la despesa d’aquell macabre operatiu. Els homes i els nens de més vuit anys van ser deportats a les drassanes reials i van ser sotmesos al mateix règim, i amb el mateix propòsit que les dones i les criatures. S’estima que aquell operatiu, que va ser actiu durant cinc anys, va causar la mort d’unes 20.000 persones d’ètnia gitana.

L'any 1754, Ferran VI i Ensenada ja havien perdut l’interès pels resultats de la “Gran Redada”. En aquell moment, a la cancelleria espanyola, el tema estrella era la tensió entre França (que un segle abans havia rellevat la monarquia hispànica en la categoria de primera potència continental i mundial) i la Gran Bretanya (que aspirava a rellevar França). La majoria dels secretaris d’estat eren partidaris d’una neutralitat, però Ensenada estava entusiasmat amb la idea d’entrar en guerra al costat de França. Finalment, seria la reina Bàrbara qui promouria un cop d’estat que es va saldar amb la caiguda d’Ensenada. L’arquitecte del genocidi contra el poble gitano va desaparèixer de la primera escena, però no va ser jutjat mai pels seus crims.