Tal dia com avui de l’any 1563, fa 561 anys, a València cap i casal, Alfons d’Aragó i de Cardona, virrei de la monarquia hispànica a l’antic regne de València; ordenava decomissar les armes de foc i de tall en mans de la comunitat morisca valenciana, a través d’un decret que deia. “se prohibeix que los Moriscos (...) del present regne de València, fills y descendents de aquells per ningun temps no puixen tenir ni portar en les cases pròpies (...) ni en altre qualsevol lloch, o part armes ofensives, ni defensives, pròpies, ni de altri; excepte ganivets e instruments necessaris per a usos de casa, arts y oficis de cascú”. Segons la investigació historiogràfica, en aquella operació es van decomissar més de 25.000 armes de tota mena.

En el moment en què es va portar a terme aquella operació, els moriscos representaven una tercera part de la població del País Valencià (unes 120.000 persones); i havien estat armats unes dècades abans, durant la Revolució de les Germanies (1520-1521). En aquell conflicte, el partit nobiliari (enfrontat als agermanats —les classes mercantils i menestrals urbanes—); havia reclutat milers de moriscos que vivien en els seus latifundis agraris i els havien convertit en la infanteria del seu exèrcit particular. A la conclusió del conflicte, que s'havia saldat amb la derrota dels revolucionaris, el partit nobiliari els havia permès conservar l’armament perquè actuessin com un instrument de repressió contra els agermanats.

Després de la derrota militar dels agermanats i de quatre dècades de duríssima repressió, la situació del País Valencià havia canviat de forma substancial. El moviment revolucionari només era una ombra del que havia estat i l’amenaça al règim oligàrquic hispànic que havien imposat els vencedors venia per mar: una possible invasió otomana.  En aquell nou context, el poder hispànic al País Valencià va considerar que els moriscos valencians (tant els que conservaven la religió musulmana com els que s’havien convertit al cristianisme) podien ser un aliat dels turcs. Per aquest motiu es va decretar el seu desarmament amb la vista posada en la seva expulsió, que s’acabaria produint quatre dècades més tard (1609-1613).