Tal dia com avui de l’any 1392, fa 633 anys, culminaven les obres de construcció de l’edifici gòtic de la Llotja de Barcelona, que, segons alguns investigadors, es bastiria sobre un anterior edifici que ja tenia un ús comercial. La Llotja va ser promoguda pel Consolat de Mar (la reunió dels grans armadors i comerciants del barri de la Ribera, anomenada Consell de Prohoms de la Ribera de Barcelona) i pel Consell de Cent (el govern municipal) amb el propòsit de concentrar tota l’activitat mercantil de la ciutat. L’inici de les obres datava del 1352 i els plànols eren de l’arquitecte Pere Arví. Posteriorment, aquest edifici quedaria recobert per l’embolcall neoclàssic del segle XVIII per a donar-li la traça que presenta actualment.

Inicialment, a la Sala de Contractacions de la Llotja (la part més antiga de l’edifici) s’hi va concentrar l’activitat dels grans negocis que es formalitzaven a la ciutat, tant els que promovien els mercaders barcelonins com els estrangers que operaven a Barcelona. Poc després, el Consell de Cent va imposar a tots els banquers que operaven a la ciutat el seu trasllat a l’interior de la Sala de Contractacions. I el 1401, hi va instal·lar la Taula de Canvi, el primer banc públic de la història de la humanitat, que tindria la missió de custodiar dipòsits, prestar diners al Consell de Cent i a la Corona, emetre lletres de canvi i regular i controlar les pràctiques bancàries a l’interior de la Sala de Contractacions.

L’edifici de la Llotja va ser construït per a dotar la ciutat d’un espai dedicat als grans negocis, però també per a estimular el creixement de l’activitat comercial, que havia patit un sotrac molt important amb la pesta negra (1348-1351) i els seus successius rebrots (segona meitat del segle XIV), i per l’efecte dels pogroms contra la comunitat jueva barcelonina. Durant la primera etapa de funcionament de l’edifici (principis del segle XV), l’edifici es va ampliar amb la construcció del Saló dels Cònsols (al damunt de la Sala de Contractacions), la capella, el Pati dels Tarongers, la casa dels verguers (els custodis de la casa) i la galeria dels draps (una mena de consigna per a les mercaderies més valuoses).