Tal dia com avui de l’any 1978, fa 46 anys, es produïa l’incendi i destrucció de la sala de festes Scala, de Barcelona; que en aquell moment era un dels establiments més populars de la ciutat. La sala Scala estava situada al xamfrà dels carrers Consell de Cent i passeig de Sant Joan, en el solar de l’antic Cine Fregoli i ocupava un edifici de set plantes que, després de l’incendi, va quedar totalment calcinat. La sala Scala havia estat fundada pels germans Antoni i Ramon Riba a principis de la dècada de 1970 i oferia en directe actuacions de figures de la cançó lleugera i espectacles propers al gènere de la revista. Aquesta oferta es compaginava amb un servei de restauració.

Segons la versió del Ministeri de Governació espanyol, el 15 de gener de 1978, a migdia, un grup de militants del sindicat anarquista CNT, que una estona abans havien participat en una manifestació al Paral·lel, van llançar diversos còctels Molotov contra la sala de festes, que van provocar l’incendi i destrucció de l’edifici. En aquell sinistre van morir quatre treballadors de la sala de festes: Ramon Egea, Juan López, Diego Montoro i Bernabé Bravo; que, paradoxalment, eren també militants del sindicat anarquista CNT. Des d’un primer moment el Ministeri de Governació espanyol i la Televisió Espanyola van sostenir que era un atemptat perpetrat per la CNT.

El desembre de 1980 es va iniciar el judici contra cinc militants de la CNT que havien estat detinguts la mateixa tarda dels fets i que portaven quasi dos anys de presó preventiva. En aquell judici, els advocats defensors van sostenir que aquell incendi era una operació d’estat fabricada per desprestigiar la CNT; que, en aquell moment, sumava 300.000 afiliats i era la primera força sindical de Catalunya. Els advocats defensors van citar el que havia estat ministre de Governació en el moment dels fets, Rodolfo Martín Villa, però no s'hi va presentar. I el recurs de les defenses per trencament de forma i denegació de proves va ser desestimat pel Tribunal Suprem espanyol.

La sentència condemnava José Cuevas, Javier Cañadas i Arturo Palma a disset anys de presó per homicidi involuntari i fabricació d’explosius; Luis Muñoz a dos anys i mig per complicitat; i Rosa López a cinc mesos per encobriment. En canvi, un fosc personatge anomenat Joaquín Gambín Hernández, àlies el Grillo, delinqüent habitual captat per la policia per integrar la cèl·lula paramilitar Comando Información, que penjava del ministeri de Martín Villa, que havia estat infiltrat al sindicat CNT i que la premsa i les defenses assenyalaven com el veritable autor dels fets, va fugir i no va ser detingut fins després d’un truculent tiroteig a València (desembre, 1983).