Tal dia com avui de l’any 1506, fa 517 anys, a Villafáfila (Corona castellanolleonesa); el rei Ferran el Catòlic, vidu d’Isabel la Catòlica; signava un acord amb els representants dels estaments del poder de la Corona castellanolleonesa; pel qual renunciava a la seva condició de regent del tron de Toledo, en benefici del seu gendre Felip Habsburg, anomenat “el Bell”. Ferran exercia la regència a Toledo des de la mort d’Isabel (1504), però a desgrat dels estaments de poder castellanolleonesos, que sempre havien considerat la seva nissaga (els seus oncles —els infants d’Aragó—; el seu pare —Joan II—; i ell mateix); com uns elements desestabilitzadors.
Aquella renúncia, anomenada “Concòrdia de Villafáfila” pretenia evitar la rèplica de la Guerra Civil castellana (1475-1479), que havia enfrontat els partidaris de la unió dinàstica amb Portugal (liderats per Joana, filla del rei Enric IV i mal nomenada “la Beltraneja”); contra els partidaris de la unió dinàstica amb la Corona catalanoaragonesa (liderats per Isabel, germanastra del rei Enric IV i anomenada “la Catòlica"). En aquell conflicte, la cancelleria de Barcelona i Ferran el Catòlic havien intervingut decididament en favor d’Isabel, i havien aconseguit inclinar la guerra civil castellana en benefici de l’esposa del Catòlic.
La cancelleria de Barcelona havia decidit intervenir, entre altres coses, per satisfer l’ambició de les classes mercantils catalanovalencianes (principals aliades dels Trastàmara de Barcelona); que pretenien el control en solitari dels ports de la Baixa Andalusia (plataforma de llançament dels viatges comercials atlàntics a l’època). L’ambició catalanovalenciana havia espantat les oligarquies castellanolleoneses que temien una creixent influència de la gent de Ferran el Catòlic en els seus afers interns. Principalment per aquest motiu les corts castellanes van ensenyar la porta a Ferran, amb la frase que ha fet història “viejo catalanote, vuélvete a tu nación”.