Tal dia com avui de l’any 1620, fa 405 anys, el rei Lluís XIII de França i II de Navarra (segon Borbó al tron francès i tercer al tron navarrès) signava el decret d’annexió de la Corona navarresa (el territori format pels vescomtats de Bearn Bigorra, Guiena, Tursan i Gabardan; el comtat de Foix, i els senyorius d’Albret, Perigús i Llemotges) a la Corona francesa. D’aquesta forma, la Corona navarresa després de vuit segles d’existència (segles IX a XVII) perdia definitivament la seva independència. Cal dir també que els territoris peninsulars de la Corona navarresa (entre el Pirineu i l’Ebre) havien estat anteriorment envaïts per Ferran el Catòlic i incorporats a l’edifici polític hispànic (1512), com un element més d’aquell conjunt (Regne de Navarra).

La Corona navarresa, inicialment Regne de Pamplona —creat el 824 per Ènnec Aritza—, havia estat el primer domini polític unificat dels bascos, que poblaven el territori des del neolític (VI mil·lenni a.C.). Formada entre els Pirineus i la conca de Pamplona, assoliria la seva màxima expansió a cavall de l’any 1000, durant el regnat del rei Sanç III el Gran, passant a dominar un extens territori entre la Val d’Aran —a l’est— i els Pics d’Europa —a l’oest—, i entre el Cantàbric —al nord— i el riu Duero —al sud. Posteriorment, perdria les marques de Castella, Rioja, Àlaba (actual País Basc) i se segregaria el vell comtat d’Aragó (convertit en regne). Però, amb els successius canvis de dinastia, els Foix-Albret (coronats el segle XV), guanyaria els territoris ultrapirinencs.

El 1555 moria el rei Enric II i el tron de Pau —la capital de Navarra després de la pèrdua de Pamplona— passava a la seva filla Joana i al seu gendre Enric de Borbó. El fill d’ambdós, també Enric, que havia heretat del seu pare Borbó el títol de duc de Vendôme, va esdevenir el cap del partit protestant en les mal anomenades Guerres de Religió de França (1562-1598). Poc després, Enric de Borbó i d’Albret heretaria el tron navarrès per la mort de la seva mare (1572) i obtindria el tron francès pels pactes que havien de posar fi al conflicte religiós (1589). I això seria el principi de la fi de la Corona navarresa. Enric IV i els seus successors s’intitularien reis de França i de Navarra, però, amb Lluís XIII, el títol de rei de Navarra esdevenia únicament nominal.