Tal dia com avui de l’any 1914, fa 109 anys, els presidents de les quatre diputacions provincials catalanes, constituïen formalment la Mancomunitat de Catalunya, la institució que havia de conduir el país cap a la restauració de l’autogovern. Els quatre presidents eren Enric Prat de la Riba (de la Lliga Regionalista i president de la Diputació de Barcelona); Agustí Riera i Pau (de la Lliga Regionalista i president de la Diputació de Girona); Josep Gil i Dòria (del Partit Liberal i president de la Diputació de Lleida); i Antoni Estivill i Llorach (del Partit Reformista i president de la Diputació de Tarragona). Prat de la Riba va ser elegit president de la institució, i ho seria fins a la seva prematura mort, el 1917.

Tot i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat de Catalunya des del 1714. Amb escassos recursos dineraris, però amb una extraordinària gestió econòmica; va portar a terme una gran tasca de modernització del país. Va crear una moderna xarxa d’ensenyaments elemental, professional i tècnic; va impulsar la innovació i la universalització de la sanitat; va crear infraestructures de carreteres, ferrocarrils, ports i telèfons; va introduir tècniques de millora en la producció industrial i agrària; i va modificar l’orientació del focus català cap a Europa.

L’estructura de la Mancomunitat estava formada per tres instruments: la Presidència; el Consell Permanent (el govern), format pel president i per vuit consellers (Camins i Ports, Cultura i Instrucció, Agricultura i Serveis Forestals, Beneficència i Sanitat, Obres Hidràuliques i Ferrocarrils; Telèfons; Política Social; i Hisenda); i l’Assemblea General (el parlament), que reunia 96 diputats (36 de la província de Barcelona, i 20 de cada una de les altres tres províncies catalanes). El 1919 la Mancomunitat va tirar endavant el primer projecte d’Estatut. Aquell projecte va ser retirat de les corts de Madrid abans de la seva votació a causa del clima d’extrema violència que van fabricar els diputats espanyols contra els diputats catalans i contra els interessos catalans a Espanya.