Tal dia com avui de l’any 1893, fa 130 anys, a València cap i casal, moria Carmel Navarro i Llombart, més conegut com a Constantí Llombart; que, en el decurs de la seva vida, havia estat una de les figures cabdals del moviment cultural de la Renaixença valenciana i un lluitador incansable per la normalització de la llengua valenciana en tots els àmbits de la societat. Constantí Llombart va ser fundador de l’associació Lo Rat Penat (1878), la principal associació de la Renaixença valenciana i la primera entitat que formularia i divulgaria la idea Països Catalans. Llombart conrearia tots els gèneres literaris exclusivament en valencià.
Llombart havia nascut el 1848 a la vila de Campanar (actualment un barri de València cap i casal), en una família humil que només li va poder facilitar l’ensenyament elemental. Als catorze anys va començar a treballar en un taller d’enquadernació, que es convertiria en la porta que el conduiria al món de la cultura. Els seus biògrafs destaquen que la dimensió intel·lectual de Llombart s’explica per la suma d’una gran curiositat i d’una extraordinària capacitat d’autoaprenentatge; que van suplir, sobradament, la manca de formació acadèmica, i que el convertirien en una de les principals figures de la intel·lectualitat valenciana de la seva època.
Però la gran aportació de Llombart a la cultura valenciana seria la seva tasca organitzadora de la producció cultural en la llengua del país i el mestratge i guiatge d’escriptors joves. Llombart representaria el sector més popular i progressista de la cultura valenciana, que ambicionava la recuperació total de la llengua en tots els àmbits de la vida, i clarament contraposat al sector conservador, que tan sols aspirava a la recuperació literària del valencià. Llombart va morir jove, amb tan sols quaranta-quatre anys, i en una situació de precarietat econòmica. I el seu funeral es va convertir en una batalla entre els sectors popular i conservador de la cultura valenciana del moment.