Tal dia com avui de l’any 1058, fa 964 anys, Guifré, arquebisbe de Narbona i fill del comte Guifré II de Cerdanya; i Guislabert, bisbe de Barcelona i net del comte Borrell II de Barcelona; consagraven protocol·làriament el nou edifici catedralici de Barcelona, que s’havia construït durant els anys anteriors seguint l’estil romànic que imperava a l’època. Les obres de construcció d’aquest nou temple s’havien iniciat durant la segona meitat del segle X; però la devastadora expedició d’Al-Mansur (985) contra els comtats carolingis catalans havia convertit l’edifici en una gran pila de pedres. No seria fins després del canvi de mil·lenni que es reprendrien les obres, que culminarien un segle més tard del seu inici i mig després de la destrucció àrab.

No obstant això, aquell edifici no era ni el primer temple cristià de la ciutat de Barcelona, ni era el primer espai de culte que es construïa sobre aquell solar, ni era la primera seu diocesana barcelonina. La catedral romànica va ser construïda sobre una basílica de la darrera època romana, coincidint amb la oficialització de la religió cristiana com a confessió oficial de l’Imperi (segle IV). Aquesta basílica hauria estat el principal temple de la ciutat i la seu de la diòcesi de Barcelona. Durant alguns períodes de l’etapa visigòtica, la basílica havia estat convertida en el temple dels arrians (la confessió majoritària dels visigots quan arriben a la península, segle V); i els catòlics havien estat desplaçats al temple parroquial dels sants Just i Pastor.

Posteriorment (1298) es van iniciar les obres del nou edifici gòtic, que es construiria sobre les antigues basílica paleocristiana i catedral romànica. Aquelles obres no es van plantejar mai com la construcció d’un nou edifici, sinó com una ampliació del que ja existia. La documentació de l’època diu “extensione et ampliatione nostre catedralis ecclesie”. En aquella fase constructiva es van conservar alguns elements antics: per exemple, l’eix i el deambulatori gòtics es van construir al voltant de l’absis romànic. Però les diverses crisi baixmedievals catalanes, en bona part derivades del fenomen universal de la Pesta Negra (segle XIV), van impedir la conclusió de l’edifici gòtic. Les obres de la catedral de Barcelona no es completarien fins al segle XIX.