Tal dia com avui de l’any 1920, fa 103 anys, a Barcelona, a les sis de la tarda, l’advocat laboralista i polític catalanista Francesc Layret i Foix era assaltat per un grup de quatre individus que l’esperaven a la sortida de casa seva i despatx professional (al carrer Balmes, 26), i que li van disparar set trets a boca de canó a la cara i a l’espatlla. Tot i això, Layret va sobreviure en un primer moment i no moriria fins passades les vuit del vespre al dispensari del carrer Sepúlveda.
Quan es va produir aquell atemptat terrorista, Layret es dirigia al Palau de Justícia per assumir la defensa jurídica del seu soci polític Lluís Companys (havien fundat el Partit Republicà Català, d’ideologia esquerrana i federalista) i del líder sindical anarquista Salvador Seguí, conegut com el Noi del Sucre, que havien estat detinguts i deportats al penal de Maó pel seu compromís amb el moviment obrer. El despatx de Layret atenia habitualment els dirigents del sindicat anarquista CNT
Aquell atemptat va ser presenciat pel xofer de Layret, l’esposa de Companys i una sèrie de testimonis oculars que van descriure, com a mínim, la figura d’un personatge que la investigació periodística de l’època identificaria com a Fulgencio Vera, àlies Mirete, un delinqüent comú amb un llarg historial de detencions i condemnes per robatoris i assalts amb força i violència, i que actuava com a confident del governador civil Severiano Martínez Anido.
La mateixa premsa havia publicat que Martínez Anido, nomenat pel govern conservador del president Eduardo Dato, proclamava que “hay que llenar Cataluña con lo peor que tiene España” i l’havia acusat d’utilitzar els recursos públics per protegir i armar els pistolers de la patronal. Mirete mai va ser detingut, però Dato va ser assassinat quatre mesos després (8 de març de 1921) per un escamot format per tres anarquistes catalans de la CNT (Pere Mateu, Ramon Casanellas i Lluís Nicolau).