Tal dia com avui de l’any 1910, fa 113 anys, concloïen les obres de la façana del cabaret El Molino, situat a l’avinguda del Paral·lel, a Barcelona. Aquella nova façana, amb algunes reformes posteriors, ha estat la cara de l’edifici i del negoci fins a l’actualitat, i van ser obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 – La Garriga, 1937). Raspall era un arquitecte adscrit al moviment modernista que ja tenia certa experiència en el disseny d’edificis d’espectacles (el Casino de la Garriga i els teatres Balear, Còmic, Triunfo, Gran Via i Espanya, a Barcelona).

L’edifici on estava situat el cabaret El Molino, anteriorment, havia tingut diversos usos. Segons la investigació historiogràfica, a finals del segle XIX hi havia una taverna de mala reputació freqüentada per mariners borratxos i obrers escandalosos. Després, va ser adquirit per un empresari de l’espectacle que va transformar el negoci en un petit teatre de varietats que va anomenar La Pajarera Catalana (1899). No obstant això, aquell negoci no va prosperar, i el 1905 es convertia en una petita sala d’exhibició de cinema coneguda amb el nom de Gran Salón del Siglo XX.

El 1908, després d’un nou canvi de propietat, el negoci adquireix el seu nom i la seva funció definitius. Seria convertit en un teatre de varietats anomenat Petit Moulin Rouge, en referència al famós cabaret del carrer Pigalle de París. I el 1910 va inaugurar la seva façana històrica, que ha estat el seu principal element d’identitat. Entre 1926 i 1930, el Petit Moulin Rouge va ser confiscat pel règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930/31) i convertit en la seu local del partit únic (la Unión Patriótica Española).

Amb la proclamació de la República (1931), va recuperar la seva funció històrica i durant la Guerra Civil i la revolució que es va produir a la rereguarda republicana (1937) va ser confiscat pel sindicat anarquista CNT-FAI. Després de l’ocupació franquista de Barcelona (1939), el nou règim nacionalcatòlic va obligar a retirar l’adjectiu rouge ('roig') argumentant que feia referència al derrotat règim republicà enemic de l’Espanya de Franco. També van obligar a espanyolitzar el nom (de moulin a molino).