Tal dia com avui de l’any 1934, fa 89 anys, a Barcelona, al vespre, el president Companys i els consellers del govern de Catalunya feien acte de presència al balcó del Palau de la Generalitat (a la plaça de Sant Jaume) i proclamaven la República Catalana dins la República Federal Espanyola. Aquella proclama havia estat prèviament anunciada a la ciutadania des del Govern i a través de la premsa, i va reunir una important gernació. La documentació gràfica que la premsa va generar aquell dia testimonia que la plaça de Sant Jaume es va omplir de gom a gom.
Aquella proclama venia precedida d’una intensa hostilitat del govern central de la República cap al govern de Catalunya. L’executiu central estava en mans d'una coalició de partits de dreta, formada pel Partido Republicano Radical (PRR), de Lerroux; la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), de Gil-Robles, i el Partido Agrario Español (PAE), de Martínez de Velasco; que havien guanyat les eleccions generals de 1933 amb la promesa electoral de liquidar l’autogovern català (en aquell moment, Catalunya era l’únic territori autònom de la República).
El president Companys va decidir resoldre aquell conflicte buscant complicitats a l’exterior: els partits nacionalistes i regionalistes dels territoris històrics que estaven redactant textos estatutaris per a accedir a l’autogovern. En aquell moment, els partits i les entitats nacionalistes d’Euskal Herria (País Basc i Navarra), el País Valencià i Galícia ja tenien molt avançats els seus textos estatutaris, i els regionalistes de Castella (Castella la Vella i Castella la Nova), agrupats per l’ideari comunero, debatien la idea de conduir l’antic regne castellà a l’autonomia política.
Per aquest motiu, el president Companys va proclamar la República Catalana dins la República Federal Espanyola, que pretenia un canvi de l’arquitectura política de l’estat espanyol (passar d’una república unitària amb un únic territori autònom —i greument amenaçat— a una república federal amb diversos territoris autònoms). La proclama de Companys no va trobar ressò, i el govern central va reaccionar violentament posant l’exèrcit espanyol als carrers de Barcelona. Aquella intervenció militar se saldaria amb 74 morts i 252 ferits.