Tal dia com avui de l’any 1477, fa 545 anys, s’iniciaven les obres de construcció del moll de la Santa Creu, el primer espigó del primer port de Barcelona. Aquell espigó unia la línia de la costa (en aquell moment situada sobre els actuals passeigs de Colom i d’Isabel II) amb l’illa de Maians (sota l’actual mercat de la Barceloneta). Aquell espigó tenia un doble propòsit: crear un port arrecerat davant de la Casa de la Llotja i disposar d’una dàrsena perquè els vaixells atraquessin a tocar de terra. Fins llavors, els vaixells havien de fondejar davant de la platja, a expenses dels corrents i dels temporals, i esperar a ser estibats i desestibats amb barquetes pels macips de costa.
La construcció d’aquell moll responia a la demanda creixent de l’activitat marítima de la ciutat. Barcelona era un dels principals centres mercantils de la Mediterrània des del segle XI i amb l’obertura de les rutes atlàntiques (cap al golf de Guinea i cap al mar del Nord) aquesta activitat s’havia incrementat exponencialment. En el moment en què es van iniciar aquelles obres, Barcelona era un dels principals centres d’assegurances navals d’Europa. Una part molt important de les càrregues que es noliejaven als ports catalans, o que noliejaven armadors catalans establerts als ports de la Baixa Andalusia castellana, de Portugal, de Flandes o d’Anglaterra, s’asseguraven a Barcelona.
També en el moment en què es van iniciar aquelles obres, les drassanes de Barcelona —que, des del segle XI eren de les més importants de la Mediterrània— estaven a ple rendiment. Les coques catalanes (el tradicional vaixell mercant català) responien molt bé a la navegació atlàntica. I això feia que les drassanes barcelonines rebessin comandes de grans armadors d’arreu de la Mediterrània que tenien interessos a la costa atlàntica africana o a l’Europa atlàntica. En canvi, les galeres (el vaixell militar mediterrani per excel·lència) no es va adaptar a les noves rutes, i les carraques, també construïdes a Barcelona, les van substituir progressivament.