Tal dia com avui de l’any 1588, fa 435 anys, a les costes de l’illa de Wight (al sud d’Anglaterra), es produïen els primers enfrontaments entre els vaixells de la marina anglesa i els de la “Grande y Felícisima Armada” hispànica (que, posteriorment, va ser irònicament batejada com la “Armada Invencible”. Des de primera hora del matí, els setanta vaixells anglesos de la flota de Portsmouth van encarar i canonejar l’extrem oest de la formació hispànica, que avançava lentament cap a llevant, disposada en mitja lluna. Durant aquella jornada, els hispànics van perdre els galions “San Salvador” i “Nuestra Señora del Rosario”, de la flota andalusa.
L’Armada Invencible era un estol de 154 vaixells, armats amb més de 2.000 canons i tripulats per més de 27.000 mariners i soldats, que havia estat avarada per ordre del rei hispànic Felip II amb la missió de desembarcar i conquerir Anglaterra. El conflicte entre les monarquies hispànica i anglesa remuntava a l’època d’Enric VIII, el rei que havia desafiat Madrid i Roma (principis del segle XVI). Però s’havia intensificat, especialment, a partir de la mort de Maria I d’Anglaterra, la reina ultracatòlica que s’havia casat amb Felip II; i la coronació de la seva germanastra Elisabet I d’Anglaterra (1558), la reina anglicana, continuadora de les polítiques d'Enric VIII.
Enric VIII s’havia dotat d’una marina poderosa, amb l’objectiu de convertir Anglaterra en la primera potència del Mar del Nord. I, després de l'etapa eixorca de Maria (1553-1558), Elisabet havia donat una empenta formidable al projecte naval anglès, que Madrid havia interpretat com una amenaça a la seva supremacia mundial. L’expedició de l’Armada Invencible es va saldar amb un fracàs rotund. Durant aquella campanya, que va durar fins a finals de setembre d’aquell any, els hispànics van perdre un mínim de 35 vaixells (la majoria enfonsats pels temporals) i més de 20.000 homes (la majoria ofegats pels naufragis).