Tal dia com avui de l’any 1600, fa 426 anys, a Nieuwpoort (llavors comtat de Flandes i actualment país de Flandes, a Bèlgica), es lliurava la Primera Batalla de les Dunes, que va enfrontar l’exèrcit hispànic, format per 10.000 efectius i comandat per l’arxiduc Albert d’Àustria (gendre del rei Felip II), i les tropes de les Províncies Unides dels Països Baixos, integrades per 11.000 soldats i liderades per Maurici de Nassau, stadtholder (equivalent a president vitalici d’aquella república neerlandesa).
Les Províncies Unides s’havien declarat independents de la monarquia hispànica el 1581, amb l’Acta d’Abjuració que destituïa Felip II. No obstant això, els hispànics no reconeixerien aquesta independència fins a la Pau de Westfàlia (1648), que posava fi a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) el primer gran conflicte d’abast continental europeu. Durant més de mig segle, els hispànics havien hostilitzat permanentment les Províncies Unides.
El resultat d’aquella batalla posaria en relleu una sèrie d’elements que revelaven l’estat de crisi que afectava la monarquia hispànica. El primer la gestió deficient dels recursos militars (els Tercios van arribar a la batalla esgotats, després d’una marxa ininterrompuda de 45 quilòmetres, forçada per la manca de vitualles). I el segon l’emergència d’una nova força en aquell quadrant geogràfic que, amb el decurs de les dècades següents, esdevindria un gegant comercial i militar: les Províncies Unides.
La Primera Batalla de les Dunes es va resoldre a favor dels neerlandesos i va ser la primera derrota dels Tercios hispànics als Països Baixos des que aquests havien passat a formar part de la monarquia hispànica (1519). El resultat de la Primera Batalla de les Dunes marcava la fi de l’equilibri que havia presidit el conflicte i anunciava un canvi de cicle que culminaria amb la pèrdua del lideratge mundial de la monarquia hispànica (Pau dels Pirineus, 1659).