Tal dia com avui de l’any 1493, fa 531 anys, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (situat al terme de Badalona), Cristòfol Colom i els reis Ferran II de Catalunya i d’Aragó i la reina Isabel I de Castella i de Lleó es retrobaven després del primer viatge del navegant al nou continent que, més endavant, seria anomenat Amèrica. L’expedició de Colom havia sortit del port de Palos, a la Baixa Andalusia atlàntica, el 3 d’agost de 1492, i després de tocar terra a Turks i Caicos, a Cuba i a la Hispaniola, havia iniciat el retorn el 16 de gener de 1493, per arribar a la Península —al port de Lisboa— el 4 de març de 1493. Poc després, la documentació de l’època revela que era a Còrdova per trobar-se amb la seva segona muller, Beatriz Enríquez, i els seus fills.

Colom es va dirigir a Barcelona (una de les quatre seus de la itinerant cort hispànica de l’època) per informar els Reis Catòlics de l’èxit de la seva empresa. Però Ferran i Isabel —i els seus fills Joan, Joana, Maria i Caterina (Isabel havia estat casada amb Alfons de Portugal)— s’havien refugiat al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Uns mesos abans (el 7 de desembre de 1492) mentre eren a Barcelona, un pagès anomenat Joan de Canyamars, decebut pel resultat de l’arbitratge reial en el conflicte entre remences agraris i latifundistes nobiliaris, havia intentat assassinar el rei Ferran, clavant-li un enorme punyal a l’espatlla mentre baixava per les escales del Palau Reial. Els reis eren a Sant Jeroni de la Murtra mentre el rei es curava de les seves ferides.

En aquella retrobada es va pactar el segon viatge, que ja no tindria un caràcter exploratori (com el primer), sinó que seria una empresa colonitzadora. Es va pactar que sortirien cap a la Hispaniola, un comboi d’un mínim de disset naus, que transportarien homes, dones, nens i animals, per fundar una ciutat que havia de ser un punt de producció econòmica i d’irradiació cultural i religiosa. En aquella retrobada es decidiria que el primer bisbe del nou món seria el lleidatà Bernat Boïl; que el primer farmacèutic seria el també lleidatà Ramon Pané; que el primer “policia” seria l’empordanès Pere Bertran Margarit; que el primer “alcalde” seria el tarragoní Miquel de Ballester i que el primer tresorer seria el valencià Antoni de Torres.