Tal dia com avui de l’any 1565, fa 458 anys, a Malta, i en el context del setge de Malta (l’intent otomà de conquesta de l’illa), el capità corsari Turgut Reis (conegut com a Dragut), comandant de les forces atacants, moria a causa del “foc amic”. Segons les fonts documentals, una de les bateries otomanes va fallar el tret i la bala de canó, en lloc de caure a la zona d’intramurs, es va estavellar contra la base de la muralla defensiva. Aquell tret va provocar que les runes de la part de la muralla impactada sortissin disparades com a projectils contra les mateixes forces atacants. Una pluja d’aquelles runes va abastar de ple en el cos de Turgut Reis, que era a l’avantguarda de les seves tropes, dirigint l’atac i va quedar greument ferit. Segons les mateixes fonts, passades unes hores, no es recuperaria d’aquelles ferides i acabaria morint.

El capità corsari Dragut tenia un llarg historial d’atacs i saqueigs a les viles costaneres de la corona catalana, i de segrestos dels seus habitants, que eren venuts als mercats d’esclaus del nord d’Àfrica i de la Mediterrània oriental. Des de la seva base, a l’antic domini insular català de Gerba, va efectuar atacs i segrestos devastadors. El 1545 va atacar i destruir Pineda de Mar i va segrestar i vendre com a esclaus una part dels seus habitants. El 1546 va atacar diverses viles costaneres de Calàbria amb el mateix propòsit.  Entre 1547 i 1550 va fer el mateix al País Valencià: Benissa, Sant Joan d’Alacant i Cullera (que va quedar devastada i no va ser repoblada fins dues dècades després). I el 1551 va desembarcar a Formentor i va atacar les viles de la part nord-oriental de Mallorca, però va ser repel·lit pels veïns armats de Pollença en una acció heroica.

Jean Parisot de La Valette, el mestre de l’Orde dels cavallers de Sant Joan de l’Hospital (que tenien el domini de Malta des que, el 1522, els havia estat cedida per la monarquia hispànica, com a hereva del patrimoni catalanoaragonès medieval), va ser el gran líder en la defensa de l’illa. La Valetta, nascut a Carsí (Occitània, regne de França), havia optat i guanyat la categoria de gran mestre de l’orde, com a candidat de la “Llengua de Provença”. L’orde hospitalera estava disposada sobre el territori en unitats politicomilitars que obeïen a una realitat cultural i política. En aquell moment, els hospitalers havien dividit el regne de França entre les demarcacions “Llengua de Provença” (terres de l’occità provençal) “Llengua d’Alvèrnia” (terres de l’occità llemosí) i “Llengua de França” (terres de les llengües d’oïl).