Tal dia com avui de l’any 1714, fa 308 anys, el castell de Cardona, el darrer baluard austriacista del Principat, capitulava. Quan es va produir aquest fet, Barcelona feia sis dies que havia capitulat (12 de setembre de 1714). La guarnició austriacista de Cardona estava comandada pel coronel Manuel Desvalls i de Vergós, que va accedir a rendir la plaça per a evitar més patiment a la ciutat de Barcelona (el comandament borbònic Berwick havia exigit als dirigents de la resistència barcelonina el lliurament de la fortalesa de Cardona a canvi de respectar la vida i els béns dels veïns de la capital catalana).

En el decurs de la darrera fase del conflicte successori (1705-1715), anomenat Guerra dels Catalans (1713-1714); el castell de Cardona havia estat el centre de la resistència catalana a l’ocupació borbònica del país. El castell de Cardona havia resistit, amb èxit, un dels setges més durs d’aquell conflicte: entre el 13 de novembre i el 22 de desembre de 1711, un exèrcit de 10.000 efectius borbònics havia arrasat la vila i havia encerclat el turó del castell. Però aquella extraordinària superioritat numèrica i armamentista no els va servir de res, perquè el 22 de desembre, les forces aliades arribaven a les envistes de Cardona i obligaven els borbònics a aixecar el setge.

En les negociacions de capitulació, el coronel Desvalls va aconseguir arrencar als borbònics el compromís que es facilitaria la sortida dels oficials i soldats del Reial Exèrcit de Catalunya, que s’embarcarien cap a les possessions Habsburg de la península italiana i es posarien al servei de l’arxiduc Carles d’Àustria. Aquell contingent passaria a engrossir l’exili català de 1714, que els historiadors han estimat en més de 5.000 persones. El coronel Desvalls també va aconseguir arrencar als borbònics el compromís que els veïns de Cardona que s’havien refugiat al castell o a les masies del voltant, no serien molestats i se’ls facilitaria retornar a les seves cases, en aquell moment en un estat ruïnós a causa de la massacre borbònica de 1711.