Tal dia com avui de l’any 1640, fa 382 anys, i en el context de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i de la Guerra hispanofrancesa (1635-1659), a Ceret (comtat del Rosselló, Catalunya), Francesc de Vilaplana i Ramon de Guimerà (representants del govern de Catalunya) i Bernard du Plessis-Besançon (representant de la cancelleria francesa) signaven un acord, anomenat Tractat de Ceret. Aquell acord va ser anomenat, també, el “pacte dels nebots”, perquè Vilaplana era nebot del president Pau Claris, i Du Plessis ho era del cardenal Richelieu, ministre plenipotenciari de la monarquia francesa. Amb la signatura d’aquell pacte, Catalunya seguia el camí iniciat el Corpus de Sang (7 de juny de 1640) de separació de l’edifici polític hispànic.

Aquell tractat venia seguit de la declaració formal de guerra que el rei hispànic Felip IV havia dictat contra Catalunya (1 de setembre de 1640). Aquella declaració es justificava sobre deu pretesos arguments; que eren la reacció del poble de Catalunya a una convulsa situació (1635-1640) durant la qual els militars hispànics, que, violant els pactes seculars Corona-Catalunya havien penetrat a l’interior del Principat, s’havien comportat amb la població catalana com ho feien, habitualment, en qualsevol país estranger (Flandes, Nàpols, Portugal, principats protestants del Rin). Durant aquella etapa crítica, els militars hispànics havien perpetrat pallisses, robatoris, incendis, saqueigs, violacions, amputacions i assassinats contra la població civil catalana.

No obstant això, aquell tractat no volia tenir unes conseqüències definitives. Els investigadors contemporanis d’aquella etapa, com el professor Simon i Tarrés, afirmen que el govern català encara tenia l’esperança de reconduir la situació: retirada de les tropes hispàniques allotjades a Catalunya; pau amb França per recuperar el comerç; restauració del pacte secular Corona-Catalunya per al càlcul de l’aportació catalana a les arques centrals. Però la postura intransigent del comte-duc Olivares, ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica no ho va fer possible. Olivares va ordenar la invasió i devastació de Catalunya amb un exèrcit de 24.000 homes, que va ser derrotat el 26 de gener de 1641 a Montjuïc, per l’aliança catalanofrancesa de Ceret.

Imatge principal: Mapa d'Europa (1645). Font: Biblioteca Digital Hispànica.