Tal dia com avui de l’any 1486, fa 537 anys, al monestir de Guadalupe (Corona castellanolleonesa); el rei Ferran II, anomenat el Rei Catòlic, signava la Sentència Arbitral de Guadalupe; que posava fi a un llarg conflicte que havia enfrontat els pagesos de remença (les classes populars agràries, principalment, de la Catalunya vella) i l’aristocràcia terratinent. Aquella sentència, també, iniciava el camí del desballestament del règim feudal, que havia estat especialment intens als països de fàbrica carolíngia; i especialment hostil per a les classes humils, que havien transitat d’un paisatge de micropropietat cap a un altre de grans latifundis senyorials.

Els barons feudals havien usurpat la petita propietat amb l’ús de la força i de la violència. I el règim, que s’havia estès i consolidat durant els segles X i XI, també havia lesionat greument la llibertat de les persones. Les classes pageses havien transitat d’un règim de relativa llibertat a un altre d’esclavitud. Els pagesos, que en l’Europa de l’any 1000 representaven més de les dues terceres parts de la població, estaven lligats a la terra i no la podien abandonar sense abonar una redempció al propietari. També, durant els segles XI i XII, els barons latifundistes havien imposat una sèrie d’obligacions, a Catalunya anomenades “mals usos”, que havien ensorrat les classes humils.

Amb la Sentència de Guadalupe, quedaven abolides la remença (l’obligació d’indemnitzar el propietari per a abandonar la terra) i els cinc mals usos més feixucs (intestia, eixorquia, cugucia, àrsia i ferma d’espoli). L’estructura del règim feudal no va ser enderrocada; però la desaparició de les principals fonts d’extracció dels latifundistes va provocar el col·lapse del sistema. Durant el segle XVI, la majoria dels pagesos de remença van adquirir en propietat la terra que treballaven o van renegociar les condicions d’ús i explotació en condicions molt millorades. El triomf de la Revolució Remença es va traduir en la primera reforma agrària de la història universal.

La Revolució Remença i la Sentència de Guadalupe (com a culminació d’aquell procés revolucionari); és un dels episodis més importants de la història nacional de Catalunya. La redistribució de l’ús i de la propietat de la terra, va comportar l’existència dels primers excedents de producció, que es van destinar a l’exportació. Malgrat les dues guerres que va causar la destrucció de l’aparell productiu català a les mans dels hispànics (Guerra de Separació, 1640-1652/59 i Guerra de Successió 1705-1714); aquell model econòmic premercantil evolucionaria cap a formes capitalistes (colonització comercial catalana d’Amèrica, 1750-1850); i culminaria amb la Revolució Industrial (1835).