Tal dia com avui de l’any 1309, fa 716 anys, un estol de les galeres de Catalunya —comandat per l’almirall Jaspert de Castellnou— prenia a l’assalt la fortalesa de Gibraltar i n'expulsava la població musulmana. Poc abans, el mateix estol català havia pres a l’assalt Ceuta. Fruit dels pactes subscrits amb anterioritat a l’inici de la guerra (1294), Castellnou va lliurar el domini de Gibraltar al general castellanolleonès Alonso Pérez de Guzmán, i Ceuta a un cabdill àrab que s’havia declarat vassall de la monarquia castellanolleonesa. No obstant això, el 1333, els benimerins (els antics marroquins) van recuperar el domini de la plaça.
L’objectiu dels catalans era obrir l’estret de Gibraltar a la navegació de les naus mercants catalanes. L’estret havia estat tancat al trànsit naval de les potències cristianes europees durant sis segles, des que l’any 711 s’havia iniciat l’ocupació àrab de la península Ibèrica. Però a finals del segle XIII, el comerç entre el quadrant nord-oriental atlàntic (Lliga Hanseàtica, Anglaterra, Flandes) i les potències comercials mediterrànies s’havia intensificat, i els grans comerciants de Barcelona, Gènova, Venècia, Marsella, Florència, Palma o València, per abaratir costos, van ambicionar cobrir per mar un trajecte que fins llavors es feia per terra.
Les fonts revelen que, a finals del segle XIII, algunes naus procedents de Barcelona i de Palma havien travessat l’estret desafiant grans perills (a més de la presència de l’armada benimerina, estava infestat de pirateria musulmana). Però l’increment de negoci amb el nord d’Europa i l’ambició d’arribar a les fonts de proveïment d’or, esclaus i espècies, al golf de Guinea, va posar el focus de les classes mercantils mediterrànies en l’estret de Gibraltar, i la cancelleria de Barcelona va activar els seus recursos militars per afavorir la iniciativa de negoci dels qui, en aquell moment, eren els millors aliats de l’estament reial.